Carles Jover i Ricart

Carles Jover i Ricart

Biografia
Naixement	1951 (72/73 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	productor de cinema, director de cinema, guionista

Carles Jover i Ricart (Barcelona, 1951) és un productor i director de cinema català.^[1][2]

Després d'estudiar ciències empresarials i cinema, es va vincular al món teatral i amb vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari (NGTU), on rodà uns primers curts. Més endavant, el 1973, va fundar i dirigir el Cineclub Esade. Juntament amb Josep Rigol i Muxart i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins al 1975, de tall experimental. El 1976, juntament amb Josep Antoni Salgot i Vila va fundar la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren dos retrats satírics de la burgesia barcelonina sota producció de Teide, PC. Beneficiada per l'experiència aportada per Ricardo Muñoz Suay i Modesto Pérez Redondo, la firma acollí diversos rodatges; la coproducció de l'espectacular adaptació operística de Carmen de Bizet (1983, amb Francesco Rosi); el debut cinematogràfic del grup teatral Comediants (Karnabal, 1985, Carles Mira) i alguns films històrics, a més de diversos documentals, sèries de televisió (El arte del vídeo, de José Ramón Pérez Ornia, per a TVE) i el telefilm Joc de rol (1993, amb Roberto Bodegas). Ja en plena crisi de l'empresa es feu càrrec de la realització de la comèdia Primats (1996-97), basada en la novel·la La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó, que ni tan sols s'arribà a estrenar en sales comercials. Aquest fracàs l'apartà momentàniament de la professió, la qual reprengué a Girona el 2000 amb Canal Paradís, proveïdor de continguts audiovisuals. Jover i Ricart fou el primer president de l'Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, i també ha estat president la Federació d'Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols. A més, fou l'únic membre espanyol del primer European Script Fund i del Consell del Programa Greco del Plan Media I.^[1][2]

• La Festa del Pi, llarg documental, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig (1973)
• Maquillatges, curt amb Josep Rigol i Enric Cusí (1973)
• Sense Spacematic, curt amb J. Rigol i Enric Cusí (1974)
• Madison, curt (1977)
• Serenata a la claror de la lluna, llarg (1978)
• L'Orquestra Ciutat de Barcelona (CM doc.) (1979)
• Mater amatísima, amb J. A. Salgot (1979-1980)
• El camí de la desfeta (CM doc.) (1979-1980)
• Daniya, el jardí de l'harem, film històric amb Carles Mira (1987)
• Havanera 1820, film històric amb Antoni Verdaguer i Serra (1982-1983)
• Cesta punta (CM doc.) (1984)
• Ricardo Montalbán en España (MM doc., tv) (1985)

• «Entrevista con Carles Jover». Profils Audiovisuels, Núm. 16, 1992.
• «Entrevista con Carles Jover». La Gaceta de los Negocios, 1993.
• José i Solsona, C «Entrevista a Cales Jover». Pel·lícula, Núm. 2, 1979, pàg. 5-11.
• López Manzano, E. «Carles Jover, un realizador a la luz del 35 mm». Paso estrecho, Núm. 9, 1979, pàg. 18-21.