|
Carles Giró i Vila
Carles Giró i Vila (Barcelona, 25 d'agost de 1942),[1] conegut al món de les curses com a Sicari Carlos, és un ex-pilot de motociclisme català que destacà en competicions estatals durant la dècada de 1960, especialment en pujades de muntanya però també en curses de velocitat, resistència i regularitat (l'antecessora de l'actual enduro, disciplina de què en fou un dels pioners a la península juntament amb la del motocròs). Al llarg de la seva carrera, aconseguí un Campionat d'Espanya de Tot Terreny (1965, el primer que es disputà),[2] dos de resistència (1964 i 1967, el darrer després de guanyar les 24 Hores de Montjuïc fent parella amb Luis Yglesias) i un de velocitat (1969). Tret del campionat de 1964, aconseguit amb una Montesa Impala, la resta els guanyà tots amb OSSA, marca amb els propietaris de la qual estava directament emparentat[3] (és cosí d'Eduard Giró).[4] Carles Giró era un dels pocs pilots oficials que es disputaven la victòria a les abundants pujades de muntanya que s'organitzaven a començaments dels 60, en les quals destacava pel seu pilotatge, decidit i sovint allunyat de l'estil clàssic.[3] En aquesta mena de curses, guanyà en nombroses ocasions amb les OSSA 175, 230 o 250 i a final dels 60, algun cop amb la Yankee 460.[3] Té el rècord de victòries, entre d'altres, a la Pujada a Sant Feliu de Codines: quatre entre 1964 i 1971.[5] Obtingué també moltes victòries en curses de velocitat amb l'OSSA 250, destacant-ne una de molt recordada al circuit occità de Pau.[3] Resultats al Mundial de motociclisme[6]
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Giró i Vila
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
