Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cap de l'oposició a Catalunya

Infotaula de càrrec políticCap de l'oposició a Catalunya
TitularAlbert Batet i Canadell
des del Des del 8 d'agost del 2024
TractamentHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Nomenat perpresident de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Mandat4 anys Modifica el valor a Wikidata
Creació13 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata

El Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve regulada per l'article 67 bis Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005.[1] Fou una proposta electoral materialitzada pel president Pasqual Maragall amb el Decret 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició,[2] actualment derogada i regulada per l'anteriorment citat article del Reglament, que atorga al líder del partit que encapçala l'oposició una sèrie de privilegis materials i honorífics.[3]

Representació

La figura del Cap de l'oposició l'exerceix el membre del Parlament de Catalunya que ocupa la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament. L'empat a escons, si n'hi ha, es resol a favor del grup que hagi obtingut més vots a les eleccions. La presidència del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà de resolució.[4]

Funcions

  • Ésser consultat, a iniciativa del president o presidenta de la Generalitat de Catalunya sobre els assumptes de més importància per a Catalunya.
  • Proposar millores a l'acció de govern.

Drets

  • Rebre el tractament d'honorable senyor o honorable senyora.
  • Ésser ordenat protocol·làriament al lloc immediatament posterior als ex-presidents de la Generalitat.
  • Percebre les retribucions que determini el Parlament amb càrrec al seu pressupost.
  • Disposar de mitjans humans i materials necessaris per a exercir les seves atribucions, dels quals l'ha de proveir el Parlament.

Llista dels Caps de l'oposició

L'any 2004, el president Pasqual Maragall va regular la figura del Cap de l'oposició, essent el primer a exercir-la Artur Mas.[5] Els anteriors caps de l'oposició es consideren de facto.

# Legislatura Nom Inici de mandat Fi de mandat Grup parlamentari
Caps de l'Oposició de facto (1980-2004)
- I Joan Reventós i Carner 10 d'abril de 1980 20 de març de 1984 Partit dels Socialistes de Catalunya
- II Raimon Obiols i Germà 10 de maig de 1984 25 de setembre de 1995
III
IV
- V Joaquim Nadal i Farreras 5 de desembre de 1995 23 d'agost de 1999
- VI Pasqual Maragall i Mira 5 de novembre de 1999 22 de setembre de 2003
- VII Artur Mas i Gavarró 5 de desembre de 2003 27 de maig de 2004 Convergència i Unió
Caps de l'Oposició (2004-actualitat)
1 VII Artur Mas i Gavarró 25 de maig de 2004 23 de desembre de 2010 Convergència i Unió
VIII
2 IX Joaquim Nadal i Farreras 23 de desembre de 2010 3 de setembre de 2012 Partit dels Socialistes de Catalunya
3 Xavier Sabaté i Ibarz 3 de setembre de 2012 17 de desembre de 2012
4 X Oriol Junqueras i Vies 17 de desembre de 2012 26 d'octubre de 2015 Esquerra Republicana de Catalunya
5 XI Inés Arrimadas García[a] 26 d'octubre de 2015 20 de maig de 2019 Ciutadans - Partit de la Ciutadania
XII
6 Carlos Carrizosa Carlos Carrizosa Torres 20 de juny de 2019[7] 21 de maig de 2021
7 XII/XIV Salvador Illa i Roca 21 de maig de 2021 8 d'agost de 2024 Partit dels Socialistes de Catalunya
8 XV Albert Batet i Canadell 8 d'agost de 2024 En el càrrec Junts per Catalunya

Línia temporal

Unable to compile EasyTimeline input:

EasyTimeline 1.90


Timeline generation failed: 1 error found
Line 36: from: 8/08/2024 till: 12/12/2024?'"`UNIQ--nowiki-0000000C-QINU`"'?

- Invalid statement. No '=' found.


Notes

  1. ↑ Tot i que Arrimadas fou nomenada Cap de l'oposició formalment per Carme Forcadell el gener de 2016, va renunciar a rebre el tractament d'"honorable", a ser ordenada protocol·lària ment en el lloc posterior als expresidents de la Generalitat i també a percebre les retribucions específiques que es determinessin per la seva condició i a disposar dels mitjans personals i materials que se li atribueixen.[6]

Referències

  1. ↑ Catalunya. Parlament. «Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005», 18-01-2006. [Consulta: 22 setembre 2015].
  2. ↑ «DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició. | Col·legi de Notaris de Catalunya» (en castellà). CNC. Arxivat de l'original el 2021-05-08. [Consulta: 22 setembre 2019].
  3. ↑ «Els privilegis del cap de l'oposició». elMón, 08-09-2015. Arxivat de l'original el 2019-09-22. [Consulta: 22 setembre 2019].
  4. ↑ «DECRETO 296/2004, de 25 de mayo, por el que se nombra al Honorable Señor Artur Mas i Gavarró jefe de la oposición». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 19 abril 2010].
  5. ↑ «La Generalitat regula per primer cop la figura del cap de l'oposició». 324, 13-04-2004 [Consulta: 16 maig 2018].
  6. ↑ «Forcadell declara Arrimadas cap de l'oposició al Parlament». 324.cat. [Consulta: 26 gener 2016].
  7. ↑ «El president declara Carlos Carrizosa (Cs) cap de l'oposició». Parlament de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya