|
Cap Lèucatas
El cap Lèucatas (grec: Λευκάτας, Leukatas)[1] és un promontori de l'illa de Lèucada, a Grècia, caracteritzat pels seus penya-segats blancs de 50 metres que donen nom a l'illa (del grec λευκός leukós, 'blanc').[2] A l'antiguitat fou conegut pel fet que es llançaven criminals daltabaix del penya-segat, i també perquè, segons la llegenda, fou el lloc d'on se suïcidà la poetessa Safo, folla d'amor. És un cap temut pels mariners, a causa de les seves aigües fosques i del fet que els corrents forts i les ventades intenses hi són abundants.[3] NomA l'antiguitat, el cap era conegut amb el nom de Lèucatas (grec antic: Λευκάτας, Leukatas) a causa del color blanc dels seus penya-segats, etimologia ja coneguda pels antics.[4] És per aquests mateixos penya-segats que l'illa rebé el nom de Lèucada (grec: Λευκάς, de λευκός leukós, 'blanc').[2] Durant el període venecià a l'edat mitjana, el nom de Lèucatas esdevengué Ducato, nom amb què fou conegut el promontori i, ocasionalment, l'illa sencera en italià i també en les altres llengües de l'Europa Occidental (italià: Capo Ducato; grec: Κάβο Δουκάτο).[3] Modernament també rep el nom de Κάβος της Κυράς (Kávos tis Kyrás, 'cap de la senyora'). Significació històricaAl cim del Lèucatas hi havia un santuari dedicat a Apol·lo, on era venerat sota el nom d'Apol·lo Leucadi o Apol·lo Lèucatas, nom que apareix en monedes.[5] D'aquest temple no en romanen més que restes dels fonaments.[3] Es deia que rebia el nom de Leucos, company d'Ulisses, que era originari de Zacint i que havia fundat el santuari.[6] La Roca Lèucada El cap Lèucatas era conegut per un ritual del pharmakós associat al festival d'Apol·lo Leucadi, que consistia a llançar un criminal daltabaix de la Roca Lèucada (grec antic: Λευκάς Πέτρα),[1] un indret del penya-segat. Segons el relat d'Estrabó, hom pretenia, per mitjà de veles o fins i tot ocells que esmorteïen la caiguda, aconseguir que arribàs a l'aigua viu; allà l'esperava una barca preparada per salvar-lo i tornar-lo a la costa.[7] Aquest ritual, que sens dubte en temps d'Estrabó ja no se celebrava i és probable ens hagi arribat alterat, s'ha interpretat com a ritu expiatori.[3] Però la Roca Lèucada era coneguda sobretot per l'episodi de la mort de Safo, de qui la llegenda conta que se suïcidà saltant del penya-segat.[3] La història, documentada per primera vegada en Menandre[8] (segle iii aC), diu que Safo s'enamorà perdudament del mariner Faó, qui, inicialment, la va correspondre, però més tard la va rebutjar, i Safo, desesperada pel seu amor, es llançà de la Roca Lèucada per acabar amb la seva vida.[3] A partir del model de la llegenda de Safo la Roca Lèucada esdevengué un lloc proverbial d'on se suïcidaven aquells que patien per amor, i així la mateixa història es contava de Cèfal, enamorat de Ptèrelas, fill de Deioneu;[7] d'un jove de nom Lèucatas que fugia de l'amor d'Apol·lo,[9] i d'Artemísia, la filla del tirà Lígdamis, enamorada de Dàrdan d'Abidos, entre molts altres.[6] Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cap Lèucatas
|
|||||||||||||||||||||||
