|
Cal Casas
Cal Casas era una antiga colònia tèxtil del municipi de Puig-reig, pràcticament agregada al nucli urbà, que es va crear en diferents en diferents etapes des del 1869[1] i va tancar les portes de la indústria el 1968.[2] DescripcióLa colònia estava formada pels elements propis d'un colònia tèxtil: la fàbrica, amb la resclosa i el canal; la torre de l'amo i els blocs d'habitatges per als treballadors. Ara bé, no va arribar a incorporar els serveis que es podien trobar en colònies veïnes a causa de la proximitat amb el nucli urbà de Puig-reig, que ja els podia proporcionar. La fàbrica és un edifici d'estructura massissa, de gruixuts murs construïda en pedra per l'alçada de la planta baixa i la planta primera, i ceràmica per al segons pis. Les finestres a cada planta són disposades en files a intervals regulars i alineades, resoltes totes amb arc rebaixat de material ceràmic.[3] El bloc d'habitatges formen un grup homogeni de divuit pisos agrupats en quatre escales i tres plantes, alineats al Carrer Llobregat. Construïts amb pedra del mateix tipus amb què es va construir la fàbrica. Les obertures de portes i finestres són emmarcades amb maó vist.[4] _2.JPG) HistòriaL'origen de Cal Casas es troba en un vell molí fariner situat on avui trobem la fàbrica, que es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent, adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi feu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia.[3] L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors.[5] Llorenç Mata i Pons era, al final del segle xix, un dels comerciants en cotó més importants de Catalunya que va voler entrar a la indústria amb la compra de la fàbrica de cal Casas. També posseïa altres tres fàbriques de menys importància.[6] En els seus inicis, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze hores diàries o més, sis dies a la setmana, dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, l'estiu de l'any 1881, els obrers de Cal Casas es declararen en vaga i la situació es va allargar setze setmanes.[5] El 1908 la fàbrica va patir un incendi, justament quan el propietari estava dinant a prop d'allà amb el rei Alfons XIII. La fàbrica fou reconstruïda.[6] La família Mata van voler ser considerats com uns amos que es preocupaven pels treballadors, de manera que va fer diverses obres en benefici del poble i els seus habitants: van fer construir una escola i un Hospital de Beneficència. El 1925 es va inaugurar l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. I el 1926 s'inaugurava, encara amb les obres inacabades, l'Hospital de Pobres de Sant Josep (Actual Residència Sant Josep). Cal Casas va tancar les portes l'any 1968. Va ser una de les primeres fàbriques i colònies tèxtils de l'alt Llobregat que va tancar, i la primera de les set que hi havia a Puig-reig. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges dels treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.[3] Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Casas |
|||||||||||||||||||||||||||||
_4.JPG)
