Calàbria de bec pàl·lid

Calàbria de bec pàl·lid

Gavia adamsii
Dades
Pes	160 g 5,056 kg
Envergadura	144,5 cm
Nombre de cries	2
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	22697847
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Gaviiformes
Família	Gaviidae
Gènere	Gavia
Espècie	Gavia adamsii (G. R. Gray, 1859)
Nomenclatura
Protònim	Colymbus adamsii
Distribució

La calàbria de bec pàl·lid (Gavia adamsii) és la major de les calàbries, que són espècies del gènere Gavia, a la família dels gàvids (Gaviidae). No se n'han descrit subespècies. És una mica més grossa que la calàbria grossa, amb qui de vegades es confon.

• Fa 77-90 cm de llargària, amb una envergadura de 135 - 150 cm.
• Els adults en època de cria tenen el cap negre, ventre blanc i esquena com i fos un tauler d'escacs blanc i negre. Els ulls són de color vermell. Molt semblant a la calàbria grossa es diferencia pel bec groc i no negre, i una mica corbat cap amunt.
• Fora de l'època nupcial el plomatge és menys contrastat i de color marró. Les galtes i la gola es tornen més pàl·lides, i el pas entre la zona clara i la fosca és gradual (a diferència del plomatge internupcial de la calàbria grossa). El bec es torna més pàl·lid, de color blanc groguenc i els ulls més bruns.
• Els joves durant el primer hivern s'assemblen a l'adult fora de l'època nupcial, però les plomes d'esquena presenten unes vires pàl·lides que li donen a l'au un aspecte escamós.

Com totes les calàbries, aquesta espècie captura les seves preses sota l'aigua i s'alimenta principalment de peixos, però també d'invertebrats aquàtics.

Vola amb el coll estirat i generalment neda amb el bec una mica aixecat.

En hivern és una au prou silenciosa. El seu crit és com un miol, o una queixa, semblant a la de la calàbria grossa però més aguda. Alguns crits de vegades semblen rialles.

Té un comportament molt territorial: les parelles defensen el seu territori, no sols contra la resta d'espècies de calàbries, sinó també contra espècies d'ànec.

Tots dos pares tenen cura de la incubació i alimentació dels petits.

Nia a la tundra àrtica (Rússia, Alaska i Canadà), al llarg de llacs i rius tranquils.

Passa l'hivern al mar, sobretot davant les costes de Noruega i l'oest del Canadà, però a vegades és possible veure-ho en grans llacs interiors o al Mar Bàltic.

És un ocell migratori que arriba a les zones de reproducció abans de la fusió completa del gel. A continuació s'introdueix en l'aigua oberta, però no dubten en cabussar-se'n sota el gel a la recerca de llurs preses.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calàbria de bec pàl·lid