Aquest senyal obliga l'ús de cadenes en carretera.Cadenes en rombe. Lliuren una major eficàcia i rendiment.Furgó soviètic equipat amb cadenes en escala.
Les cadenes per a la neu són un sistema antilliscant que es col·loca en les rodes motrius d'un vehicle a motor perquè aquestes no patinin, quan hi ha neu o gel a la carretera.[1]
Poden no ser cadenes pròpiament dites. Hi ha sistemes que van des d'una peça de plàstic a un funda de tela. El seu ús en limita la velocitat a 50 km/h.
La legislació espanyola contempla els pneumàtics d'hivern com una alternativa vàlida a les cadenes de neu, tal com recull el Reglamento General de Vehículos, basat en el Reial decret 2822/1998 del 23 de desembre.[2]
Existeixen diferents tipus de cadenes per a la neu:
Metàl·liques
De tela
Automàtiques
Col·locació
Segons la motricitat del vehicle:
Tracció davantera: Sempre que el gruix de la neu no superi 1,5 cm, es coloquen a les rodes davanteres (amb més gruix, obligatori a les 4 rodes). La majoria de cotxes actuals són de tracció davantera.
Propulsió posterior: Sempre que el gruix de la neu no superi 1 cm, es coloquen a les rodes posteriors (amb més gruix, obligatori a les 4 rodes). Els cotxes antics, d'altes prestacions i vehicles de càrrega solen ser de propulsió posterior.
Tracció a les quatre rodes: Per llei és obligatori l'ús a les quatre rodes. En cas d'avaria d'una de les quatre se solen col·locar dues darrere, però és possible fer-ho davant per millorar en direcció i frenada, encara que en cap cas es circularà amb tres cadenes.
Sigui quin sigui el tipus d'automòbil, és convenient equipar cadenes a les quatre rodes; excepte si el fabricant indica el contrari, com és el cas de vehicles esportius de propulsió posterior i gran cilindrada.
També cal tenir en compte que les cadenes estan dissenyades per a una grandària específica de roda. És important seguir les instruccions amb la finalitat de veure la grandària de rodes per les quals estan dissenyades.
Funcionament
El funcionament de les cadenes és molt senzill. El principi de funcionament es basa en un augment del coeficient de fregament, o de fricció, entre el pneumàtic i el paviment cobert de neu o gel. El coeficient de fregament pneumàtic-asfalt, és el que popularment es coneix com a adherència del pneumàtic. En condicions normals, el coeficient de fregament entre el pneumàtic i l'asfalt és idoni (entre 0.4 i 0.6), però en produir-se nevades i/o gelades, el coeficient de fregament disminueix substancialment, generant la pèrdua de tracció i maniobrabilitat, i la consegüent pèrdua de control sobre el vehicle:
En el cas de cadenes de baules sobre gel, amb un coeficient de fregament molt elevat, però només en els punts on cada baula entra en contacte amb el paviment, en circular sobre un paviment gelat, les baules de la cadena s'incrusten a la placa de gel present, augmentant el coeficient de fregament i la capacitat de tracció del vehicle. Al mateix temps, s'allibera així una part de gel humit, que tot i que segueix sent lliscant, ofereix una major adherència al pneumàtic.
En el cas de cadenes de baules sobre neu, la cadena s'interposa al pneumàtic i a l'asfalt i actua com una escala en col·locar més fricció, a causa de l'acer en contacte amb el paviment.
En el cas de cadenes tèxtils sobre neu, aquestes presenten un menor coeficient de fregament per unitat de superfície, però aquest augment s'estén per tota la superfície del pneumàtic en contacte amb el paviment, aconseguint una millor adherència.
Possibles fallades
Conducció massa ràpida. Les cadenes no suporten circular a més de 50 km/h.
Conducció sobre asfalt sec. Les cadenes es deterioren ràpidament sobre superfícies inadequades.
Ajust poc ferm. S'han de reajustar els tensors de les cadenes pocs metres després d'haver-les col·locat, movent el cotxe a poc a poc. Es podrien enrotllar en l'eix de transmissió causant una avaria important.
Tensors necessaris o innecessaris. La majoria de cadenes necessiten tensors; si no s'usen es descol·loquen. Les que no necessiten tensors, si es posen, poden resultar greument danyades.
Desgast natural. Algunes fonts citen que la seva durada es redueix a uns 500 km.
Precaucions després del seu ús
Amb les cadenes clàssiques, després del seu ús cal procurar netejar-les amb aigua calenta el més aviat possible, a fi d'eliminar-ne la sal que s'escampa per les carreteres a l'hivern, ja que els clorurs de les sals ataquen i corroeixen l'acer. I després, guardar-les a la seva caixa en un lloc sec i accessible dins el maleter del vehicle.
Alternatives
Al mercat hi ha alternatives a les cadenes tradicionals:
Fundes de tela. Són les més conegudes. Substitueixen a les cadenes, però han de retirar-se immediatament quan no hi ha neu.
Dispositiu en forma d'aranya, que se subjecta al cargol de la llanda i que s'abraça al pneumàtic. Es col·loquen en pocs segons i la seva eficàcia és molt bona. El seu preu aproximat és de 400 €.
Cable d'acer. Substitueixen la cadena per un cable d'acer; el seu funcionament és idèntic.
Aerosols antilliscants per uns 5 €. Els mateixos fabricants adverteixen que són només per sortir d'una dificultat puntual.
