César Manrique Cabrera
César Manrique Cabrera (24 d'abril de 1919 - 25 de setembre de 1992) va ser un artista i arquitecte canari.[1] Va compaginar la seva obra amb la defensa dels valors mediambientals de les Canàries, i va buscar l'harmonia entre l'art i la natura com a espai creatiu. Va obtenir, entre d'altres, el Premi Mundial d'Ecologia i Turisme i el Premi Europa Nostra. BiografiaManrique va néixer a Arrecife, Lanzarote i va créixer a la zona de la llacuna de San Ginés. Va participar com a voluntari en la guerra civil espanyola en el bàndol franquista. Als 23 anys va participar en la seva primera exposició de pintura a Arrecife. Va assistir a la Universitat de La Laguna, però després es va desplaçar a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Amb Nelson Rockefeller el 1964, visità Houston i Nova York en la galeria "Catherine Viviano" gallery. Manrique va tenir una influència principal en les planificacions legals de Lanzarote, on va promocionar-ne el turisme respectuós amb el medi ambient i amb les tradicions de l'illa. Manrique morí en un accident d'automòbil a Tahíche, Teguise, prop de la seva pròpia Fundació. Fundació César ManriqueLa Fundació César Manrique es va fundar el 1982 pel mateix César Manrique i un grup d'amics, però no es va inaugurar oficialment fins al 1992 després de la mort de Manrique. La fundació té la seu a la casa de Manrique és una entitat sense ànim de lucre i també és una galeria d'art que també inclou obres de Pablo Picasso i Joan Miró. Una de les missions fonamentals de la Fundació és oposar-se a la construcció de grans edificis en la zona litoral i l'any 2010 va denunciar la construcció il·legal de 24 hotels a Lanzarote.[2] Honors
ObresA Lanzarote
Fora de Lanzarote
Referències
Bibliografia complementària
Vegeu també
Enllaços externs
|