Buprèstids

Buprèstids

Buprestidae
Buprestis octoguttata dipositant els ous
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Coleoptera
Superfamília	Buprestoidea
Família	Buprestidae Leach, 1815

Els buprèstids (Buprestidae) són una família de coleòpters polífags que inclou unes 13.000 espècies,^[1] fitòfagues tant en estat adult com larvari i que, en alguns casos, poden ser plagues per a l'agricultura. Moltes espècies tenen colors vistosos sent veritables joies per als col·leccionistes, la qual cosa queda reflectida al seu nom comú en anglès (jewel beetles).

Els ulls són grans i sencers, i no tenen ocels, les antenes són serrades, d'onze artells, la base del pronot no presenta angles prolongats i s'encaixa perfectament amb els èlitres, l'apòfisi del prostern està més o menys encaixada en una cavitat del mesostern, mecanisme destinat a la fixació del protòrax. Els èlitres cobreixen tot l'abdomen i les ales. Els tarsos són pentàmers, és a dir, tenen cinc artells en totes les potes; l'abdomen té els primers segments visibles fusionats.

Les larves no tenen potes ni cercs i el labre és lliure.

Els buprèstids són àgils, bons voladors i eminentment diürns; volen a ple sol (heliòfils) i quan la temperatura és alta (termòfils), sent actius a les hores centrals del dia. Són tots fitòfags, alimentant sobretot d'escorça tendra, fulles o pol·len a les flors. En cas de perill repleguen antenes i potes i es deixen caure a terra on romanen immòbils i passen desapercebuts.

Les femelles dipositen els ous a les esquerdes de les escorces, les tiges de plantes baixes, al coll de les arrels o sobre les fulles. Algunes espècies (Judolinae) fan la posta en el sòl. En la majoria d'ocasions trien arbres o vegetació morta, malalta o debilitada per l'atac d'altres insectes, incendis, etc., amb el que contribueixen al sanejament dels boscs. No obstant això, algunes espècies ataquen plantes sanes i constitueixen plagues.

El mode de vida de les larves és variat. Les larves de Judolinae són endogees, és a dir, viuen a l'interior del sòl, desplaçant activament i alimentant d'arrels. Moltes larves de buprèstids són xilòfagues, és a dir, excaven galeries a l'interior de la fusta (ja siguin troncs, branques o arrels), de la qual s'alimenten, com és el cas de molts Buprestinae, Acmaeoderini, Chrysobothrini o Agrilini. Altres larves perforen i devoren la medul·la de plantes herbàcies anuals, sense tronc, com per exemple els Coraebini i Aphanisticini. Finalment, algunes espècies, com les de la tribu Trachydini són minadores de fulles.

Els buprèstids es subdivideixen en 7 subfamílies:^[2]

• Subfamília Julodinae Lacordaire, 1857
• Subfamília Polycestinae Lacordaire, 1857
• Subfamília Galbellinae Reitter, 1911
• Subfamília Chrysochroinae Laporte, 1835
• Subfamília Buprestinae Leach, 1815
• Subfamília Agrilinae Laporte, 1835
• Subfamília Parathyreinae † Alexeev, 1994

L'antiga subfamília Schizopodinae és considerada ara com una família independent.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buprèstids