Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Brenta

Plantilla:Infotaula indretBrenta
(it) Brenta Modifica el valor a Wikidata
Imatge
El seu pas per Bassano del Grappa
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicialneix a uns 500 m
Entitat territorial administrativaTrentino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlacs de Levico i de Caldonazzo
Final
Localitzaciómar Adriàtica
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 00′ 26″ N, 11° 15′ 58″ E / 46.0072°N,11.2661°E / 46.0072; 11.2661
45° 11′ 00″ N, 12° 19′ 00″ E / 45.1833°N,12.3167°E / 45.1833; 12.3167
Afluents
Característiques
Dimensió174 (longitud) km
TravessaItàlia
Superfície de conca hidrogràfica1.600 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal78 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto. Té 174 km de longitud i una conca de 2304 km². Néix a uns 450 m d'altitud, quan s'uneixen els dos emissaris dels llacs situats vora les ciutats de Levico i Caldonazzo. Desemboca a la mar Adriàtica.[1]

El seu nom antic era grec antic: Μεδόακος, llatí: Medoacus o Meduacus. William Smith diu que era un riu del nord d'Itàlia, que creua les extenses llacunes que voregen la costa de l'Adriàtic, als voltants de l'actual Venècia. Segons Plini el Vell[2] hi havia dos rius amb el mateix nom, però cap altre autor en parla, i Titus Livi, que havia nascut en aquell territori només fa menció del Meduacus amnis ('riu Meduacus') sense afegir cap epítet.[3] Neix a les muntanyes de la Val Sugana i que flueix prop de Pàdua (Patavium). A poca distància d'aquesta ciutat rep les aigües del Bacchiglione, que podria ser l'altra branca del Medoacus que menciona Plini. Estrabó parla d'un port del mateix nom a la seva desembocadura, que seria el port de Patavium.

Titus Livi diu també que Cleònim d'Esparta l'any 301 aC va remuntar el riu Medoacus amb embarcacions molt lleugeres i va saquejar el territori dels pataus (els habitants de Pàdua a l'antiguitat), que van rebutjar tots els atacs i van destruir gran part de la seva flota.[4]

Referències

  1. «Brenta». Treccani. [Consulta: 26 abril 2023].
  2. Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 16
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 2
  4. Smith, William (ed.). «Medoacus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 26 abril 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya