Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Boluan Fanzheng

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MALLUS hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Plantilla:Infotaula esdevenimentBoluan Fanzheng
Imatge
Deng Xiaoping, conegut com el "principal arquitecte de la reforma i l'obertura", va ser una figura clau per "posar ordre al caos" i fer la reforma i l'obertura (a la foto es mostra l'estàtua de Deng Xiaoping situada al cim del mont Lianhua a Shenzhen, una zona econòmica especial)
Nom en la llengua original(zh-cn) 拨乱反正 Modifica el valor a Wikidata
Tipuschengyu (en) Tradueix
període històric Modifica el valor a Wikidata
Interval de tempssetembre 1977 - dècada del 1980 Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalxinès Modifica el valor a Wikidata
Boluan Fanzheng
Xinès tradicional:撥亂反正
Xinès simplificat:拨乱反正
Mandarí
Pinyin:bōluànfǎnzhèng
Wade-Giles:po-luan-fan-cheng
Història de la República
Popular de la Xina
National emblem of the People's Republic of China
Era Mao: 1949-1976
Revolució  · Proclamació  · Guerra de Corea  · Reforma agrària  · Zhen Fan  · Campanyes tres-anti i cinc-anti  · Sufan  · Cent flors  · Anti-dretà  · Dues bombes, un satèlit  · Gran Salt Endavant  · Gran fam xinesa  · Conferència dels 7000 quadres  · Moviment d'Educació Socialista  · Revolució Cultural
Transició i Era Deng: 1976–1989
Banda dels Quatre  · Boluan Fanzheng  · Reforma econòmica xinesa  · Quatre Modernitzacions  · Guerra sino-vietnamita  · Primavera de Pekín  · Campanya anti-delinqüència  · Campanya contaminació  · Campanya anti-liberalització  · Programa 863  · Mobilització estudiantil  · Revolucions de 1989  · Protestes de Tian'anmen
Jian i la tercera generació: 1989–2002
Dissolució de la Unió Soviètica  · Inspecció del sud de Deng Xiaoping  · Un país, dos sistemes  · Hong Kong  · Macau  · Inundacions  · Persecució a Falun Gong  · Desenvolupament de la Xina de l'Oest
Hu i la quarta generació: 2002–2012
Epidèmia de síndrome respiratori  · Shenzhou 5  · Projecte de Transferència d'Aigua Sud-Nord  · Terratrèmol de Sichuan  · Olimpíades de Pequin  · Expo 2010  · Presa de les Tres Gorges
Xi i la cinquena generació: 2012–present
Campanya anti-corrupció  · Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda  · Chang'e 3  · Camps d'internament de Xinjiang  · Genocidi uigur  · Guerra comercial entre Xina i Estats Units  · Protestes a Hong Kong de 2019  · Pandèmia COVID-19  · Llei de seguretat nacional de Hong Kong  · Reforma de l'Administració Xi Jinping 2020-2021
Història de
Xina  · Constitució RPC  · Beijing  · Shanghai
Generacions de lideratge xinès
Mao  · Deng  · Jiang  · Hu  · Xi
Grans temes
Cultura  · Economia  · Educació  · Geografia  · Política
  • Vegeu aquesta plantilla

Boluan Fanzheng, literalment treure l'ordre del caos, traduïble per revertir el caos i tornar al camí correcte, fa referència a un període de significatives reformes sociopolítiques que va començar amb l'arribada de Deng Xiaoping al lideratge suprem de la Xina, en substitució de Hua Guofeng, que havia estat nomenat successor de Mao Zedong abans de la mort d'aquest el 1976. Durant aquest període, Deng i els seus aliats van dur a terme un programa de reformes de gran abast per "corregir els errors de la Revolució Cultural", i restablir l'ordre en el país.[1][2]

L'inici del període Boluan Fanzheng es considera un punt d'inflexió en la història xinesa, amb els seus ajustos culturals posteriorment demostrat com la base sobre la qual podria tenir lloc la reforma i obertura econòmica paral·lela.[3][4]Com a tal, es van introduir amb èxit aspectes del capitalisme de mercat a l'economia xinesa, la qual cosa donà lloc a un període de creixement sovint caracteritzat com una de les fites econòmiques més impressionants de la història de la humanitat.[5][6][7]

Deng, que havia gaudit i perdut favor durant la Revolució Cultural, va parlar per primera vegada públicament de les idees del Boluan Fanzheng el setembre de 1977, aproximadament un any després de la mort de Mao i la posterior detenció de la Banda dels Quatre.[8][9]Amb l'ajuda d'aliats com Hu Yaobang, que més tard esdevingué el secretari general, Deng va poder endegar les seves reformes després de la 3a Sessió Plenària del Partit Comunista Xinès el desembre de 1978, on havia ascendit al càrrec de líder suprem.[10][11][12]

El Partit Comunista Xinès (PCX) i el govern xinès van desmantellar gradualment les moltes polítiques clarament maoistes associades a la Revolució Cultural, i van rehabilitar a milions de persones que havien estat blanc d'atacs durant la seva dècada d'agitació.[13][10]El Boluan Fanzheng va durar fins a principis de la dècada del 1980, després de la qual cosa l'enfocament principal del PCC i el govern xinès va passar de la "lluita de classes" a una major modernització i la "construcció econòmica".[14][15]La posterior velocitat de la transformació de la Xina en aquest període, d'un dels països més pobres a una de les economies més grans del món, és inigualable a la història.[16](p11) A més, el "debat sobre els estàndards de la veritat de 1978" durant el període Boluan Fanzheng va ser el punt de partida del Moviment de la Nova Il·lustració que va durar una dècada a la Xina continental.[17][18]

Tanmateix, el període Boluan Fanzheng també va contemplar moltes controvèrsies, com ara la gestió dels llegats de Mao i la Revolució Cultural, és a dir, el tractament lleuger de les figures que havien estat implicades en les atrocitats de la Revolució Cultural, així com la consagració dels "Quatre principis cardinals" a la constitució del país, que va mantenir el govern d'un sol partit a la Xina.[19][20]El PCX no ha desclassificat molts documents relacionats amb la Revolució Cultural, i ha contribuït que el chilling effect en dissuadeixi el seu estudi acadèmic i la discussió pública dins de la societat xinesa.[21][22] Recentment, hi ha hagut preocupacions per una possible erosió de les reformes de l'època i un govern més autocràtic sota Xi Jinping, que es va convertir en secretari general el 2012.[23][24][25][26]

Terminologia

Literalment, Boluan Fanzheng (拨乱反正 / 撥亂反正)" és un chéngyǔ (frase feta característica de l'idioma xinès) que fa referència a una línia del comentari de Gongyang als Annals de primavera i tardor de l'antiga Xina.[27]L'expressió significa "corregir el caos i tornar a la normalitat".[1][2][27][28]

El 19 de setembre de 1977, Deng Xiaoping va proposar per primera vegada la idea de "Boluan Fanzheng" durant una reunió amb alts funcionaris del ministeri d'Educació de la Xina, i va demanar als funcionaris que corregessin els errors de la Revolució Cultural en el camp de l'educació.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Vogel, Ezra F. «Glossary». A: Deng Xiaoping and the Transformation of China (en anglès). Harvard University Press, 26 de setembre del 2011. ISBN 9780674055445. OCLC 756365975. LCCN 2011006925. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Wang, Xiaoxuan. Maoism and Grassroots Religion: The Communist Revolution and the Reinvention of Religious Life in China (en anglès). Oxford University Press, 2020. ISBN 978-0-19-006938-4. 
  3. ↑ Tong, Qinglin. 回首1978——历史在这里转折 [Una mirada retrospectiva al 1978, un punt d'inflexió en la història] (en xinès). Beijing: Renmin Chubanshe, 2008. ISBN 9787010068954.  Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine.
  4. ↑ Lǐ Èrqìng. «1980年：拨乱反正全面展开改革开放正式起步 // 1980: Es duu a terme de manera integral el "Boluan Fanzheng" alhora que es llança formalment la "Reforma i Obertura".» (en xinès). China Central Television, 07-10-2008. Arxivat de l'original el 26 d'octubre del 2008. [Consulta: 29 abril 2020].
  5. ↑ Ray, Alok «The Chinese Economic Miracle: Lessons to Be Learnt» (en anglès). Economic and Political Weekly, vol. 37, núm. 37, 2002, pàg. 3835–3848. ISSN: 0012-9976. JSTOR: 4412606.
  6. ↑ «40 years ago, Deng Xiaoping changed China — and the world» (en anglès). The Washington Post, 07-12-2021. ISSN: 0190-8286 [Consulta: 14 març 2024].
  7. ↑ Hamrin, Carol Lee; Zhao, Suisheng. Decision-making in Deng's China: Perspectives from Insiders (en anglès). M.E. Sharpe, 15-01-1995. ISBN 978-0-7656-3694-2. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Shen, Baoxiang. «《亲历拨乱反正》：拨乱反正的日日夜夜 // Experiència personal de treure l'ordre del caos": dies i nits de posar ordre en el caos» (en xinès). www.hybsl.cn. Arxivat de l'original el 03-01-2021. [Consulta: 29].
  9. ↑ Lóng, Píngpíng «邓小平是真理标准问题大讨论的发动者与领导者 //Deng Xiaoping va ser l'iniciador i líder de la gran discussió sobre l'estàndard de la veritat» (en xinès). Diari del Poble. Comitè central del Partit Comunista Xinès. Arxivat de l'original el 18-06-2008 [Consulta: 29 abril 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 Huang, Cary «Hu Yaobang: an icon of China's reform – and of how little has changed» (en anglès). South China Morning Post, 14-04-2019. Arxivat de l'original el 14 d'abril del 2019. ISSN: 1563-9371. OCLC: 648902513 [Consulta: 29 abril 2020].
  11. ↑ Chung, Yen-Lin «The Ousting of General Secretary Hu Yaobang: The Roles Played by Peng Zhen and Other Party Elders» (en anglès). China Review, vol. 19, num. 1, 2019, pàg. 89–122. ISSN: 1680-2012. JSTOR: 26603251.
  12. ↑ Schiavenza, Matt «China's Forgotten Liberal Hero» (en anglès). The Atlantic, 16-04-2014. Arxivat de l'original el 17 d"abtil 2014. ISSN: 2151-9463 [Consulta: 29 abril 2020].
  13. ↑ Gao, Jia; Su, Yuanyuan. Social Mobilisation in Post-Industrial China: The Case of Rural Urbanisation (en anglès). Edward Elgar Publishing, 2019. ISBN 978-1-78643-259-9. 
  14. ↑ «50 flashbacks signal reform (I)» (en anglès). China Internet Information Center, 15-10-2014. Arxivat de l'original el 15-11-2021. [Consulta: 29 abril 2020].
  15. ↑ Yu, Guangren. «邓小平的求实与反思精神» (en xinès). Yanhuang Chunqiu. Arxivat de l'original el 07-05-2020. [Consulta: 29 setembre 2020].
  16. ↑ Liu, Zongyuan Zoe. Sovereign Funds: How the Communist Party of China Finances its Global Ambitions (en anglès), 2023. DOI 10.2307/jj.2915805. ISBN 9780674271913. 
  17. ↑ Xu, Jilin «The fate of an enlightenment: twenty years in the Chinese intellectual sphere (1978-98)» (en anglès). East Asian History. Australian National University, núm. 20, 12-2000, pàg. 169–186.
  18. ↑ Wu, Wei. «70年代末中国的思想启蒙运动» (en xinès). The New York Times, 24-02-2014. [Consulta: 4 octubre 2024].
  19. ↑ Mao, Yushi. «邓小平的贡献和局限性 // Contribucions i limitacions de Deng Xiaoping» (en xinès). Institut d'Investigació Econòmica Unirule. Arxivat de l'original el 29-09-2022. [Consulta: 30 abril 2020].
  20. ↑ Jin, Ping. «"八二宪法"的宪政因素——几部宪草宪法的比较研究 // Els factors constitucionals de la "Constitució de 1982": un estudi comparatiu de diversos esborranys de constitucions» (en xinès). Universitat Xinesa de Hong Kong. Arxivat de l'original el 11-02-2021. [Consulta: 30 abril 2020].
  21. ↑ «"Wéngé" shíqī dàngàn jiěmì» (en xinès). Rénmín Rìbào. Central Committee of the Chinese Communist Party, 15-07-2009. Arxivat 21 de juny 2009 a Wayback Machine.
  22. ↑ Zhang, Wei «点评中国：中国人需要认真反思文革» (en xinès). BBC News, 16-05-2016.
  23. ↑ «Beijing Revises 'Correct' Version of Party History Ahead of Centenary» (en anglès). Radio Free Asia. Arxivat de l'original el 2023-01-04. [Consulta: 20 maig 2021].
  24. ↑ Cole, J. Michael. «The Chinese Communist Party is playing dangerous games with history» (en anglès americà). iPolitics, 22-04-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-20. [Consulta: 20 maig 2021].
  25. ↑ «Xi Jinping's brand new Cultural Revolution» (en anglès). Taipei Times. The Liberty Times Group, 23-08-2018.
  26. ↑ «With a dash of Putin and an echo of Mao, China's Xi sets himself up to rule for life» (en anglès). , 26-02-2018.
  27. ↑ 27,0 27,1 «拨乱反正» (en xinès). www.chinakongzi.org. [Consulta: 29 setembre 2020].
  28. ↑ «History for the Masses» (en anglès). www.tsquare.tv. [Consulta: 30 abril 2020].

Bibliografia complementària

  • Ezra F. Vogel. Deng Xiaoping and the Transformation of China (en anglès). Edició il·lustrada, reimpresa. Harvard University Press, 2013. ISBN 9780674725867. 
  • Carol Lee Hamrin; Suisheng Zhao. Decision-making in Deng's China: Perspectives from Insiders (en anglès). M.E. Sharpe, 1995 (Studies on contemporary China). ISBN 9781563245022. 
  • Gao Yong. 我給胡耀邦當秘書 [Treballo com a secretari de Hu Yaobang] (en xinès). Joint Publishing (Hong Kong) Co.,Ltd., 2014. ISBN 9789620434914. 
Kembali kehalaman sebelumnya