Boeing B-17 Flying Fortress
El Boeing B-17 va ser un bombarder estratègic utilitzat per les forces armades dels Estats Units d'Amèrica i d'altres països aliats durant la Segona Guerra Mundial. El B-17 va ser àmpliament utilitzat per l'USAAF en les missions de bombardeig diürn contra Alemanya. DesenvolupamentOrígensEl 8 d'agost de 1934, l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (USAAC) va fer pública una proposta d'un bombarder multi-motor per substituir el Martin B-10. L'Air Corps buscava un bombarder capaç de reforçar les bases llunyanes de Hawaii, Panamà i Alaska.[3] Es requeria que el disseny fos capaç de transportar una "càrrega útil de bombes" a una altura de 10.000 peus (3.048 m) amb una autonomia de 10 hores de vol. A més calia una velocitat punta almenys 200 milles/h (322 km/h).[4] També volien, però no exigien, un abast de 2.000 milles (uns 3.200 km) i una velocitat punta de 250 milles/h (402 km/h). Es presentaren tres models: el prototip del B-17 de Boeing, el Douglas DB-1 i el Martin Model 146. L'avaluació comparativa es va realitzar a l'aeròdrom de Wright Field a Dayton, Ohio. El prototip del B-17, anomenat Model 299, va ser dissenyat per un equip d'enginyers lideratper E. Gifford Emery i Edward Curtis Wells i es va finançar amb recursos propis de Boeing.[5] Combinava elements del bombarder experimental XB-15 i l'avió de transport Boeing 247. L'armament del B-17's consistia en 4.800 lliures de bombes (2.180 kg) en dues fileres disposades darrere la cabina de vol. Inicialment l'armament defensiu estava format per 5 metralladores de calibre 7,62 mm (0,30 polzades). La planta motriu estava formada per 4 motors radials Pratt & Whitney R-1690 "Hornet" cadascun produint 750 CV a 7000 peus.[6] Especificacions (B-17G)
Dades de The Encyclopedia of World Aircraft[7] Característiques generals
Rendiment
Armament
Vídeo
ReferènciesNotes: Bibliografia:
|