Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Blanca I de Navarra

Plantilla:Infotaula personaBlanca I de Navarra
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1387 Modifica el valor a Wikidata
Regne de Castella Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1441 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Santa María la Real de Nieva (província de Segòvia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNuestra Señora de la Soterraña (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Reina de Navarra
8 setembre 1425 – 1r abril 1441 (mort en el càrrec)
← Carles III de Navarra – Carles de Viana →
Juntament amb: Joan el Sense Fe
Reina consort d'Aragó
1420 – 1r abril 1441 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina de Navarra (1425–1441)
Reina consort de Sicília (1402–1409) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Evreux Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan el Sense Fe (1420–)
Martí el Jove (1403 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMartí d'Aragó
 () Martí el Jove
Carles de Viana
 () Joan el Sense Fe
Blanca II de Navarra
 () Joan el Sense Fe
Elionor I de Navarra
 () Joan el Sense Fe Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles III de Navarra Modifica el valor a Wikidata  i Elionor de Castella i de Manuel Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles de Navarra
Joana de Navarra i de Castella
Beatriu de Navarra
Elisabet de Navarra
Lluís de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 maig 1429 (Gregorià)consagració reial (Catedral de Santa María de la Asunción de Pamplona)
26 novembre 1402 (Gregorià)consagració reial (catedral de Palerm) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).[1][2][3]

Orígens familiars

Filla de Carles III de Navarra i la seva esposa Elionor de Castella. Fou nomenada hereva del Regne de Navarra el 28 d'octubre de 1416 a Olite pel seu pare, en ser la més gran de les dues úniques filles supervivents del matrimoni.

Núpcies i descendents

El 21 de maig del 1402 es casà a la catedral de Catània per poders i el 26 de desembre del mateix any en persona, amb el rei de Sicília Martí el Jove, fill de Martí l'Humà i hereu de la Corona d'Aragó. D'aquest casament en nasqué un fill:, l'infant Martí d'Aragó (1403-1407)

A la mort del rei el 1409, Blanca va passar a governar l'illa, però finalment retornà a Navarra i es casà de bell nou.

El 6 de novembre del 1419 es casà per poders a Olite i el 10 de juny de 1420 ho feu en persona a la catedral de Pamplona amb el príncep Joan d'Aragó, futur rei de la Corona d'Aragó. D'aquesta unió nasqueren:

Ascens al tron

A la mort del seu pare el 1425 ascendí al tron navarrès juntament amb el seu marit Joan d'Aragó, que es feu nomenar també rei de Navarra, tot i l'oposició de part de la noblesa navarresa.

Vida política

La pèrdua d'iniciativa caracteritzà el seu regnat. Així pel seu matrimoni amb el rei d'Aragó va permetre que Navarra quedés sotmesa en tot al rei aragonès i als seus interessos, perdent el regne territoris fronterers a conseqüència de la intervenció de Joan II en els assumptes de Castella entre el 1428 i el 1429.[1]

De la unió amb Joan II va néixer Carles de Viana, que segons les capitulacions matrimonials de 1419 havia d'heretar el regne a la mort de la seva mare. Però el 1441, en morir Blanca I, Joan el Sense Fe va usurpar el tron navarrès, al·legant que en el testament de Blanca recomanava a Carles que no es fes coronar sense el consentiment del seu pare.[4] El resultat fou una Guerra civil entre 1451 i 1455 que va enfrontar els agramontesos, partidaris del rei Joan, i els beaumontesos, partidaris de Carles. Tot finalitzà amb la mort de Carles de Viana el 1461.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 149-158 [Consulta: 13 maig 2013].  Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Blanca I». Cosas de historia y arte, 15-07-2019. [Consulta: 14 febrer 2021].
  3. ↑ Molinero Rodríguez, Felipe. «Los restos de Blanca de Navarra descansan en la iglesia parroquial» (en castellà). El Norte de Castilla, 13-09-2008. [Consulta: 14 febrer 2021].
  4. ↑ Ferrán Valls i Taberner, i Ferrán Soldevila, Història de Catalunya, p.285

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanca I de Navarra
Kembali kehalaman sebelumnya