|
Bignoniàcies
Les bignoniàcies (Bignoniaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales),[1] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[2] Agrupa unes 800 espècies amb una distribució cosmopolita, però essencialment concentrades a les zones tropicals.[3] Són plantes llenyoses, predominantment lianes, però també poden ser arbustives i arbòries. Entre les bignoniàcies arbòries cal mencionar els ipés del Brasil (Tabebuia sp) i el majestuós arbre xicranda (Jacaranda sp), amb les seves abundants flors violetes. DescripcióLes bignoniàcies són arbres, arbusts i lianes amb fulles sempre oposades, pinnades o simples. Les flors són hermafrodites, zigomorfes, sempre grans i vistoses, i sovint de colors vius. Les inflorescències són en panícules o en raïms. Els fruits són en càpsula, amb formació, o sense, de síliqua o fruit indehiscent i bacciforme (amb aspecte de baia).[4][5] TaxonomiaAquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836),[6] sota el nom Bignoniae.[7] GèneresDins d'aquesta família es reconeixen els següents gèneres:[8]
UtilitatsLes espècies d'aquesta família tenen diversos usos per la nostra societat a banda dels cultius.[9] Diverses espècies van ser de gran importància per als pobles indígenes dels tròpics americans.[10] Fridericia elegans, Tanaecium bilabiata i Tanaecium excitosum són verinosos per al bestiar i han causat pèrdues greus.[10] Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bignoniàcies |
||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
