Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Biblioteca Nacional de la Xina

Infotaula d'organitzacióBiblioteca Nacional de la Xina
(zh-hans) 中国国家图书馆 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbiblioteca nacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1909
9 setembre 1909
Activitat
Membre deBiblioteca Digital Mundial
IFLA
Cooperative Committee for Chinese Name Authority (en) Tradueix
International Internet Preservation Consortium Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorHan Yongjin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuMinisteri de Cultura i Turisme de la República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
National Library of China
北京图书馆 (1951–1998)
中国国家图书馆 (1998–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISILOCLC-N5L i CN-CcBjTSG Modifica el valor a Wikidata
Identificador libraries.org13355 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnlc.cn Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Biblioteca Nacional de la Xina (en xinès 中国国家图书馆, en pinyin zhōngguó guójiā túshūguǎn) és la biblioteca nacional de la República Popular de la Xina. La institució es troba sitiada a Beijing i fou creada l'any 1909. És una de les biblioteques més grans del món[1] i la més gran d'Àsia[2] amb més de 41 milions d'ítems inventariats el desembre de 2020.[3] Conté una vasta col·lecció d'obres de literatura xinesa i documents històrics d'arreu del món.[4]

Moltes de les col·leccions de la biblioteca provenen de les col·leccions imperials des de la dinastia Song del Sud i col·leccions privades des de les dinasties Ming i Qing. Les col·leccions més antigues es remunten als ossos de l'oracle de les ruïnes de Yin, fa més de 3.000 anys.[5]

La Biblioteca Nacional és una important biblioteca pública i d'investigació, amb articles en 123 idiomes [6] i en molts formats, tant impresos com digitals: llibres, manuscrits, revistes, diaris, revistes, enregistraments sonors i musicals, vídeos, guions de teatre, patents, bases de dades, mapes, segells, gravats, dibuixos. La quantitat total de recursos digitals supera els 1000 TB i creix a un ritme de 100 TB per any.[7]

La Biblioteca Nacional de la Xina va ser fundada inicialment com a Biblioteca Imperial de Pequín pel govern Qing el 1909. Després de diversos canvis de nom i alternança administrativa, el 1999 va ser rebatejada com a Biblioteca Nacional de la Xina [8] La Biblioteca Nacional consta ara del Complex Sud, el Complex del Nord, el Saló de Llibres Antics,[9] el Saló dels Nens i disset biblioteques de recerca enviades als diferents departaments del govern central i a l'Acadèmia de Ciències Militars.[10][11]

Història

Context

Les primeres referències xineses a biblioteques públiques d'estil occidental van ser de Lin Zexu al Sizhou Zhi (四洲志; 1839) i Wei Yuan al Tractat il·lustrat sobre els regnes marítims (primera edició, 1843), ambdues traduccions de llibres occidentals.[12]

A finals del segle XIX, en resposta a diverses derrotes militars contra les potències occidentals, el govern de la dinastia Qing (1644–1912) va enviar diverses missions a l'estranger per estudiar la cultura i les institucions occidentals. Diversos membres de la primera missió diplomàtica xinesa, van registrar les seves opinions sobre les biblioteques occidentals, assenyalant que calia atreure un gran nombre de lectors.[13] El periodista Liang Qichao (1873–1929), que es va convertir en un destacat intel·lectual exiliat després del fracàs de la Reforma dels Cent Dies el 1898, va escriure sobre la Biblioteca Pública de Boston i la Biblioteca de la Universitat de Chicago, elogiant la seva obertura al públic i la virtut de lectors que no robaven els llibres que els havien prestat.[14] Dai Hongci (戴鸿慈;戴鴻慈), membre d'una altra missió Qing enviada a l'estranger per estudiar constitucions modernes, va assenyalar l'eficàcia del préstec de llibres a la Biblioteca del Congrés.[15]

Fundació

El 1906, el governador de la província de Hunan, Pang Hongshu, va anunciar solemnement que havia completat els preparatius per a la creació d'una biblioteca provincial a Changsha.[16] Entre 1908 i el 1909, alts funcionaris de les províncies de Fengtian, Shandong, Shanxi, Zhejiang i Yunnan van demanar a la Cort Imperial permís per establir biblioteques públiques a les seves respectives jurisdiccions.[16] En resposta, el 2 de maig de 1909, el Ministeri d'Educació de Qing (学部;學部; ) va anunciar plans per obrir biblioteques a totes les províncies del país.[16]

El 9 de setembre de 1909, Zhang Zhidong, un líder antic del moviment d'auto-enfortiment que havia estat virrei d'Huguang i que ara servia al poderós Gran Consell, va demanar la fundació d'una biblioteca a la capital de la Xina.[17] La fundació de la biblioteca va ser aprovada per edicte imperial aquell mateix dia.[18] La institució s'anomenava originalment Biblioteca Imperial de Pequín o Biblioteca Metropolitana (京师图书馆;京師圖書館).[19] Lu Xun i altres estudiosos famosos han fet grans esforços per a la seva construcció.

El filòleg i bibliògraf Miao Quansun (缪荃荪;繆荃蓀; 1844–1919), que dos anys abans havia supervisat la fundació de la Biblioteca Jiangnan a Nanjing, va rebre l'encàrrec d'administrar el nou establiment. Com a Jiangnan, el seu assistent Chen Qingnian es va fer càrrec de la major part de la gestió.[20]

Una proposta privada feta per Luo Zhenyu a principis de 1900 deia que la biblioteca s'havia d'ubicar en un lloc protegit tant del foc com de les inundacions, i a una certa distància dels mercats sorollosos. Seguint aquestes recomanacions, el Ministeri d'Educació va triar primer el barri de Deshengmen dins de la muralla de la ciutat nord de Pequín (Pekin), una zona tranquil·la amb llacs. Però aquest pla hauria requerit la compra de diversos edificis. Per manca de fons, el temple de Guanghua (广化寺;廣化寺) va ser escollit com el primer espai per a la biblioteca. El temple de Guanghua era un complex de sales i santuaris budistes situats a prop de la riba nord del Shichahai, però ubicats de manera inconvenient per als lectors i massa humits per emmagatzemar llibres a llarg termini. La Biblioteca Imperial de Pequín hi romandria fins al 1917.[21] El 1916, el Ministeri d'Educació va ordenar la biblioteca, tots els llibres publicats s'havien de registrar al ministeri de l'interior i tots recollits per la biblioteca, i la funció de biblioteca nacional va començar a manifestar-se.[22]

Història recent

La Biblioteca Nacional de Pequín es va obrir al públic el 27 d'agost de 1912, pocs mesos després de l'abdicació de Puyi (r. 1908–12), l'últim emperador de la dinastia Qing.[23] A partir d'aleshores, va ser gestionat pel Ministeri d'Educació de la República de la Xina.[23] El dia abans de l'obertura de la biblioteca, el seu nou bibliotecari en cap Jiang Han (江瀚</link>: 1853–1935) va argumentar que la Biblioteca Nacional de Pequín era una biblioteca de recerca i va recomanar l'obertura d'una nova biblioteca amb revistes i noves publicacions que poguessin atreure un públic més popular.[24] El juny de 1913, es va obrir una biblioteca sucursal fora de la porta de Xuanwumen, i més de 2.000 llibres hi van ser transferits des de la biblioteca principal.[25] El 29 d'octubre de 1913, com que el temple de Guanghua va resultar massa petit i inaccessible, la biblioteca principal va ser tancada, a l'espera de triar un nou lloc.[26]

La biblioteca cobrava una moneda de coure com a tarifa de lectura, mentre que la biblioteca de Tianjin cobrava el doble i la biblioteca pública de Shandong cobrava tres monedes.[27] Al principi, els lectors no podien demanar en préstec llibres, però abans de 1918 es va permetre el préstec.[28]

El 1916, el Ministeri d'Educació (MOE) de la República de la Xina va ordenar que una còpia de cada publicació xinesa s'hagués de dipositar a la Biblioteca Metropolitana després d'haver estat registrada a l'Oficina de Drets d'Autor.[29]

Després de l' expedició del nord del Kuomintang el 1928, el nom de Pequín es va canviar a Beiping (Peiping) per emfatitzar que la capital s'havia traslladat a Nanjing. Per tant, la Biblioteca Nacional de Pequín va canviar el seu nom a la Biblioteca Nacional de Peiping i es va convertir en la biblioteca co-nacional amb la Biblioteca Central Nacional de Nanjing. El 1931 es va obrir la nova biblioteca al carrer Wenjin, prop del parc Beihai. Després que la República Popular de la Xina es va establir oficialment l'octubre de 1949 i Pequín va tornar a ser la capital, la Biblioteca Nacional de Peiping va passar a anomenar-se Biblioteca Nacional de Pequín. El 1951, el Ministeri de Cultura va declarar que el seu nom oficial en anglès seria Peking Library.[30]

La biblioteca va establir un programa d'intercanvi de materials amb la CV Starr East Asian Library de la Universitat de Colúmbia el 1963, a través del qual va poder adquirir materials d'Occident; una d'aquestes transaccions durant els primers mesos del programa va implicar l'intercanvi de les obres completes de James Baldwin per "publicacions legals valuoses" de la Xina.[31][32] Aquesta relació va durar fins a principis de la dècada del 2000, quan les biblioteques de la Universitat de Colúmbia van suspendre el seu departament d'intercanvi.[33]

El 1978, dos anys després del final de la Revolució Cultural, la biblioteca va començar a publicar el Butlletí de la Biblioteca de Pequín (Beitu Tongxun北图通讯), que ràpidament es va convertir en una de les publicacions bibliotecàries més importants de la Xina.[34] El 1979, en virtut d'un acord d'aplicació que regulava els intercanvis culturals entre els EUA i la Xina, es va comprometre a intercanviar material de la biblioteca amb la Biblioteca del Congrés.[35] Per compensar la manca de bibliotecaris amb formació professional, a partir de 1982, els bibliotecaris de la NLC i altres biblioteques acadèmiques van passar períodes de sis mesos a la Biblioteca del Congrés i la Biblioteca de la Universitat Yale.[36] Per desenvolupar la biblioteconomia, la NLC va establir vincles amb la Universitat Nacional d'Austràlia.[34]

L'octubre de 1987, la Biblioteca es va traslladar a un edifici modern situat al nord de Purple Bamboo Park al districte de Haidian.[37] El 1999, va ser rebatejada oficialment Biblioteca Nacional de la Xina.[38]

El novembre de 2001, el Consell d'Estat va aprovar fer la Biblioteca Nacional en dues fases i un projecte nacional de biblioteca digital va ser aprovat formalment. Com a part important de la infraestructura nacional de la indústria de la informació, es va incloure en el pla nacional "quinquenal", la inversió total nacional de 1.235 milions de dòlars, i va començar a posar-se en vigor.[39]

El 28 d'octubre de 2003, es va posar en funcionament el sistema de gestió integrat per ordinador de la Biblioteca Nacional ALEPH500, que va establir les bases perquè la Biblioteca Nacional entrés a les files de les biblioteques avançades del món.[40]

Referències

  1. ↑ «From Tortoise Shells to Terabytes: The National Library of China's Digital Library Project». Library Connect, 4, 3, 2006. Arxivat de l'original el 2011-07-16 [Consulta: 18 gener 2017].
  2. ↑ OCLC «National Library of China to add its records to OCLC WorldCat». Library Technology Guides, 2008 [Consulta: 28 març 2018].
  3. ↑ «Overview of Library Collections». National Library of China. Arxivat de l'original el 9 desembre 2012. [Consulta: 2 març 2017].
  4. ↑ «The National Library of China (NLC) Advancing Towards the Twenty-first Century». National Library of Australia. Arxivat de l'original el 5 juny 2011.
  5. ↑ «中国国家图书馆•中国国家数字图书馆——关于国图». Arxivat de l'original el 10 abril 2022. [Consulta: 10 abril 2022].
  6. ↑ «中国国家图书馆•中国国家数字图书馆——关于国图». National Library of China. Arxivat de l'original el 10 abril 2022. [Consulta: 10 abril 2022].
  7. ↑ «中国国家图书馆•中国国家数字图书馆——关于国图». www.nlc.cn. Arxivat de l'original el 10 abril 2022. [Consulta: 10 abril 2022].
  8. ↑ Bexin, Sun. «The Development of Authority Database in National Library of China». National Institute of Informatics. Arxivat de l'original el 31 agost 2021. [Consulta: 5 març 2021].
  9. ↑ «中国国家图书馆•中国国家数字图书馆». www.nlc.cn. Arxivat de l'original el 20 febrer 2020. [Consulta: 10 abril 2022].
  10. ↑ «隐身图书馆的"国家智库"——国家图书馆立法决策服务发展历程及成效». 嘉兴市文化广电新闻出版局, 09-10-2013. Arxivat de l'original el 2017-04-05. [Consulta: 10 abril 2022].
  11. ↑ «国家图书馆军事科学院分馆正式成立». www.mct.gov.cn. [Consulta: 10 abril 2022].
  12. ↑ Li, 2009, p. 4.
  13. ↑ Li, 2009, p. 2–3.
  14. ↑ Li, 2009, p. 3.
  15. ↑ Li, 2009, p. 3–4.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Li, 2009, p. 6.
  17. ↑ Li, 2009, p. 8.
  18. ↑ Li 2009 ; Lin 1998.
  19. ↑ Kuo, P.W. Bulletin of the American Library Association, 20, 10, pàg. 189–194.
  20. ↑ Keenan, 1994, p. 115.
  21. ↑ Li, 2009, p. 9.
  22. ↑ Li, Zhizhong. Zhongguo guo jia tu shu guan guan shi zi liao chang bian. Beijing Shi: Guo jia tu shu guan chu ban she, 2009. ISBN 9787501340729. 
  23. ↑ 23,0 23,1 Lin, 1998, p. 57.
  24. ↑ Li, 2009, p. 17–18.
  25. ↑ Li, 2009, p. 18.
  26. ↑ Lin 1998 ; Li 2009.
  27. ↑ Bailey, 1990, p. 222, note 155.
  28. ↑ Bailey, 1990, p. 205, 207 i 222, nota 161.
  29. ↑ Lin, 1998, p. 30.
  30. ↑ Li, 2009, p. 157.
  31. ↑ Gilroy, Harry «Columbia Is Exchanging Books With Red China». The New York Times, 10-08-1963 [Consulta: 11 juliol 2022].
  32. ↑ Xia, Jingfeng. Scholarly Communication in China, Hong Kong, Japan, Korea and Taiwan (en anglès). Elsevier, 2008-03-31. ISBN 978-1-78063-213-1 [Consulta: 6 agost 2022]. 
  33. ↑ «History and Overview of the Collection». library.columbia.edu. Arxivat de l'original el 6 juliol 2022. [Consulta: 12 juliol 2022].
  34. ↑ 34,0 34,1 Lin, 1983, p. 24.
  35. ↑ Lin, 1983, p. 24–25.
  36. ↑ Lin, 1983, p. 25.
  37. ↑ Li, 2009, p. 316–17.
  38. ↑ Li, 2009, p. 324.
  39. ↑ Schwaag-Serger, Sylvia; Breidne, Magnus Asia Policy, 4, 1, 7-2007, pàg. 35–164. DOI: 10.1353/asp.2007.0013 [Consulta: 5 març 2021].
  40. ↑ Cao, N. (2011).

Bibliografia

  • Bailey, Paul J. Reform the People: Changing Attitudes Towards Popular Education in Early Twentieth-Century China. Edimburg: Edinburgh University Press, 1990. ISBN 0-7486-0218-6. 
  • Keenan, Barry C. Imperial China's Last Classical Academies: Social Change in the Lower Yangzi, 1864–1911. Berkeley (CA): Institute of East Asian Studies, UC Berkeley, 1994. ISBN 1-55729-041-5. 
  • Li, Zhizhong 李致忠. Zhongguo guojia tushuguan guanshi 中国国家图书馆馆史 (en xinès). Beijing: NLC Press (国家图书馆出版社), 2009. ISBN 978-7-5013-4070-5. 
  • Lin, Sharon Chien «Education for Librarianship in China after the Cultural Revolution». Journal of Education for Librarianship, 24, 1, 1983, p. 17–29. DOI: 10.2307/40322775.
  • Lin, Sharon Chien. Libraries and Librarianship in China. Westport (CT) and London: Greenwood Press, 1998. ISBN 0-313-28937-9. 
  • Zhou, Mi; Weitz, Ankeney. Zhou Mi's Record of Clouds and Mist Passing Before One's Eyes: An Annotated Translation. Leiden: Brill, 2002. ISBN 9789004126053. 
  • Campbell, James W. P.. La biblioteca: patrimonio mundial. Sant Sebastià: Nerea, 2013. ISBN 978-84-15042-83-9. 
Kembali kehalaman sebelumnya