Beuda

Beuda

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 14′ 13″ N, 2° 42′ 35″ E / 42.237065°N,2.709736°E / 42.237065; 2.709736
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Garrotxa
Capital	Beuda
Població humana
Població	212 (2023) (5,91 hab./km²)
Llars	51 (1553)
Gentilici	Beudanenc, beudanenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	35,9 km²
Altitud	338 m
Limita amb	Albanyà Sant Ferriol Besalú Maià de Montcal Cabanelles Sales de Llierca
Organització política
• Alcaldessa	Ester Torres i Miralles (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17850
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17021
Codi IDESCAT	170216
Lloc web	beuda.cat

Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú. El municipi té les entitats de població de Beuda, Lligordà, Palera i Segueró, que eren parròquies i pobles independents fins al 1845.^[1][2] Lligordà i Palera, però, no tenen nucli de població significatiu, i tenen un poblament disseminat.

Els principals recursos econòmics de la població són l'agricultura de secà (vinya, oliveres i cereals, la trilogia mediterrània), la ramaderia bovina, ovina i porcina, les pedreres d'alabastre i granit, i la fàbrica de paper. Una carretera local comunica el municipi amb Besalú.

• Llista de topònims de Beuda (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Abans de l'abolició de l'antic Règim Senyorial el primer terç del segle XIX, el territori actual d'aquest municipi corresponia als termes dels ens locals històrics de Beuda, Segueró, Palera i Lligordà.

Les entitats de població (regions de caire estadístic però també històric) d'aquest municipi són les següents:

• Església de Sant Feliu de Beuda. Romànica. Segle XI.
• Monestir del Sant Sepulcre de Palera. Romànic del segle xi, d'un antic priorat benedictí, de tres naus, la central amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. Campanar de cadireta.
• Església de Sant Pere de Lligordà. Romànica. Segle XII.
• Església de Santa Maria de Palera. Segle XII.
• Església de Santa Llúcia a Segueró.
• Església de Santa Maria de Segueró. Segle XI, té una talla d'alabastre policromat de la Mare de Déu del segle xiv.
• Masia del Noguer de Segueró. Segle XVIII, amb la façana plena d'esgrafiats.
• Rocabertí (cim)

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 51 49 51 183 262 839 689 662 620 612

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 584 558 499 428 380 191 107 112 131 131

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 120 130 133 139 146 164 158 161 170 200

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 199 187 186 202 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les escoles públiques que hi havia a Beuda, obertes a mitjans del Segle XIX, es van tancar el 1968.^[1]

• Max Cahner; Montserrat Sagarra; et al. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona : Enciclopèdia catalana, 1982. (Vol.3-El Gironès, la Selva, la Garrotxa) ISBN 9788485194131

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beuda

• Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2012-07-08 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya