Fill d'una família pobra, va adquirir els seus coneixements de manera autodidacta. Cap a 1539 va fer recerques sobre l'esmalt blanc. El 1546 es va fer hugonot[1] i per aquesta causa el 1559 va ser empresonat.
El 1572, protegit per Caterina de Medicis, sobreviu a la matança de protestants de la nit de Sant Bartomeu i es refugia a Sedan.
El 1574 torna a París, on imparteix classes científiques.[2] Diserta sobre l'aigua de les fonts, els metalls contra l'alquímia, sobre l'arc de Sant Martí, etc. Se'l considera un precursor de l'edafologia.
El desembre de 1586, tornà a ser detingut per ser hugonot i és condemnat a l'exili, però restà a París i el 1588 és condemnat a mort, pena commutada per cadena perpètua. Morí a la Bastilla de París.
Com artista
A partir de 1530, estudia la tècnica de cocció dels glacejats. De 1536 a 1556 es dedica a estudiar el secret de l'esmalt.
Amico (L.), «A la recherche du paradis terrestre - Bernard Palissy et ses continuateurs.» Paris, 1996.
Ballot (M-J.), «La céramique française au musée du Louvre : Bernard Palissy et les fabriques du Plantilla:S-». Paris, 1924.
Gibbon (A.), «Céramiques de Bernard Palissy». 1986.
Latier (M.), «Faïences et faïenciers d'Angoulême de 1748 à 1914», Bordeaux, 1971.
Lecoq (M.), «Le Jardin de la Sagesse de Bernard Palissy», in : Histoire des jardins, de la Renaissance à nos jours, Paris (Milan), Flammarion (Electra), 2002 (1990), pages 65–73
Thauré (M.) (1995). Bernard Palissy. Le savant derrière le mythe. in Aventures scientifiques. Savants en Poitou-Charentes du XVIe au Plantilla:S- (DHOMBRES J., dir.), Les éditions de l'Actualité Poitou-Charentes (Poitiers) : 160-171. ISBN 2-911320-00-X