Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Batalla de Tziràl·lon

Infotaula de conflicte militarBatalla de Tziràl·lon
Guerra civil de la tetrarquia romana

Maximí Daia
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data30 d'abril de 313
Coordenades41° 09′ N, 27° 48′ E / 41.15°N,27.8°E / 41.15; 27.8
LlocProp d'Heraclea Síntica
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria de Licini I
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Forces de Licini I Forces de Maximí Daia

La batalla de Tziràl·lon, d'Adrianòpolis o batalla de Campus Serenus va ser una de les guerres civils que es van donar durant la tetrarquia romana (306-324). La batalla va succeir prop d'Heraclea Síntica el 30 d'abril de l'any 313 a Tziràl·lon (prop d'Adrianòpolis a Grècia) entre les tropes de l'emperador romà Licini I i Maximí Daia, en lluita pel domini de la meitat oriental de l'Imperi Romà.[1]

Context històric

Després de la mort de Galeri l'any 311, l'Imperi Romà tenia quatre emperadors, Constantí I, que governava a la Gàl·lia, Hispània i Britànnia; Maxenci, a Àfrica i a Itàlia; Maximí Daia a l'Àsia romana i a Egipte; i Licini a Macedònia, Grècia i Il·líria. Tant Maxenci com Maximí van mostrar aviat les seves intencions expansionistes i es van aliar per lluitar contra Constantí i Licini, i van acordar que Maxenci conqueriria les províncies de l'oest d'Europa i Maximí Daia les de l'est. Constantí, al veure l'amenaça, es va apropar a Licini per tal d'establir un acord, i es va assegurar de la seva neutralitat. Llavors va atacar per sorpresa Maxenci l'any 312 i el va derrotar en la batalla del Pont Milvi, on Maxenci va morir. Constantí va enviar un missatge amistós a Licini proposant-li una trobada a Milà per segellar una aliança, i li va oferir com a esposa la seva germana Flàvia Valèria Constància per garantir-la.[2]

Mentrestant Maximí Daia havia començat a fer moviments per ocupar el territori de Licini. Va aprofitar que havia anat a Milà, i amb un exèrcit de 70.000 homes va arribar a Bizanci, ciutat que va ocupar. Licini va sortir precipitadament de Milà i va recollir pel camí uns 30.000 soldats de les terres d'Il·líria, sense temps per preparar-se ni reclutar-ne més. Hi va haver un intent de negociació, que no va arribar a bon terme per la mala fe mostrada pels dos bàndols, i van haver de recórrer a les armes. Els exèrcits es van enfrontar a Çorlu, a la Província de Tekirdağ.[3][2]

La batalla

Tot i el seu desavantatge numèric, Licini es va enfrontar a Maximí Daia i el va vèncer, destruint les legions enemigues i obligant Maximí a fugir. La disciplina i l'experiència de les forces de Licini es van imposar a l'enemic. Maximí va fugir disfressat amb la roba d'un serf cap a Nicomèdia i després cap a Tars, on segurament va morir enverinat. Licini va fer matar la seva dona i el seu fill.[1][4]

Referències

  1. 1,0 1,1 Lactanci. De mortibus persecutorum, XVIII, 13; XIX.4
  2. 2,0 2,1 Langer, William Leonard. An encyclopedia of world history : ancient, medieval, and modern, chronologically arranged. Boston: Houghton Mifflin, 1972, p. 119-120. 
  3. Canduci, Alexander. Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors. Sidney: Murdoch Books, 2010, p. 120. ISBN 9781741965988. 
  4. Zòsim. Història Nova, II, 17, 3; 22, 7

Bibliografia

Fonts primàries
Fonts modernes
  • Meijer, Fik, Emperors Don't Die in Bed. Londres; Nova York: Routledge, 2004, ISBN 0415312019, p. 119-120.

Vegeu també


Kembali kehalaman sebelumnya