Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bartolomé Bennassar

Plantilla:Infotaula personaBartolomé Bennassar
Imatge
Bartolomé Bennassar el 15 d'octubre de 2013 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Bartolomé Marie Henri Bennassar Modifica el valor a Wikidata
8 abril 1929 Modifica el valor a Wikidata
Nimes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
President Universitat de Tolosa-Lo Miralh
14 abril 1978 – 22 maig 1980
← Émilien Carassus (en) Tradueix – Georges Mailhos (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversité Toulouse II-Le Mirail
Activitat
Camp de treballHistòria contemporània d'Espanya, història d'Amèrica Llatina, història moderna d'Espanya, història i literatura francesa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador
OcupadorUniversitat de Tolosa-Lo Miralh, docent, professor d'universitat (1968–1980)
Universitat de Tolosa, professor ajudant, professor ajudant (1956–1968)
lycée Périer (en) Tradueix (1953–1955) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enInquisició espanyola i història moderna d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRobert Chamboredon, Jean-Pierre Amalric, René Souriac, Francis Brumont (en) Tradueix, Jean-François Galinier-Pallerola, Marcel Koufinkana (en) Tradueix, Alain Saint-Saëns (en) Tradueix, Julián Montemayor (en) Tradueix i Marie-Danielle Demélas Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLucile Bennassar Modifica el valor a Wikidata
FillsLaure Bennassar, Claire Bennassar, Jean Bennassar Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm3353281 TMDB.org: 1315854 Modifica el valor a Wikidata

Bartolomé Bennassar (Nimes, 8 d'abril de 1929 - Tolosa, 8 de novembre de 2018)[1] fou un escriptor i historiador francès, especialitzat en la història d'Espanya durant l'època moderna i en la història d'Amèrica Llatina. També fou un reconegut crític taurí.[2] És professor emèrit d'història contemporània a la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés (antiga Universitat de Tolosa-Lo Miralh).

Va estudiar a les Universitats de Montpeller i Tolosa de Llenguadoc (1949); va ser professor de Secundària a diversos liceus (1950-1955) i becari resident a la Casa de Velázquez (Madrid, 1955-56). Fou professor i catedràtic d'Història Moderna a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1956-1990), de la qual fou rector (1978-1980) i professor visitant a Oxford (1973). Ha impartit conferències per Europa, Amèrica i Àfrica. Doctor Honoris causa per la Universitat de Valladolid, posseeix la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi i el Gran Premi d'Història de l'Acadèmia Francesa pel conjunt de la seva obra (2005). Des de 1998 és membre del Consistori de Tolosa.

Va escriure biografies de Francisco Franco, Hernán Cortés i Joan d'Àustria i estudià especialment el Segle d'Or espanyol; va ser un dels primers a revisar el concepte antic que de la Inquisició espanyola es tenia, llastrat per la Llegenda negra. A més d'historiador, es dedicà a la literatura escrivint diverses novel·les.

Des de 1982 fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.[3]

Publicacions

  • (castellà) La América espanola y portuguesa, siglo XVI a XVIII, Madrid, Akal., 1980.
  • L'Histoire des Espagnols, Paris, Armand Colin, 1985.
  • 1492. Un monde nouveau?, amb Lucile Bennassar, Paris, Perrin, 1991. Rééd. 2013
  • Histoire de la Tauromachie, Paris, éditions Desjonquères, 1993, ISBN 2-904227-73-3 réédition 2002, ISBN 2-84321-046-1.[4]
  • Le Voyage en Espagne: anthologie des voyageurs français et francophones du XVIe au XIXe siècle, Lucile et Bartolomé Bennassar, Paris, Robert Laffont, coll. « Bouquins », 1998, ISBN 2-221-08078-5, 1312 pages.[4]
  • La Carrera de Indias : Histoire du commerce hispano-américain XVIe-XVIIIe siècles), Antonio García-Baquero Gonzalez et Bartolomé Bennassar, Paris, Éditions Desjonquères, 1997, ISBN 2843210038, 256 pages.
  • Cortés le conquérant de l'impossible, Paris, Éditions Payot, 2001, ISBN 2228894753, 356 pages.
  • Le XVIe, 3e édition, Paris, Armand Colin, 1997 (amb Jean Jacquart).
  • Chrétiens et Musulmans à la Renaissance, Actes du 37e colloque international du CESR, sous la direction de Bartolomé Bennassar et Robert Sauzet, éditions Honoré Champion, 1998.[5]
  • Franco, Paris, Perrin, 1995 et 2002.
  • Franco, Enfance et adolescence, Éditions Autrement, 1999.
  • L'inquisition espagnole 15 - 19 siècles, Paris, Hachette, collection « Pluriel », 2002, réédition 2009, ISBN 2012705421, 382 pages.
  • Les Chrétiens d'Allah. L'histoire extraordinaire des renégats, XVI-XVIIe, avec Lucile Bennassar, Paris, 1989, prix XVIIe siècle en 1991. Réédition Librairie académique Perrin, Paris, 2006, ISBN 2262024227, 595 pages.
  • Le Temps de l'Espagne, sp XVIe XVIIe, avec Bernard Vincent, Paris, Hachette, 2001, ISBN 2-01-279022-4, rééd. 2010, ISBN 9782012705579, 250 pages.
  • (castellà) Don Juan de Austria. Un Héroe para un imperio. Madrid: Temas de Hoy, 2004. ISBN 9788484603757
  • Le Lit, le pouvoir et la mort : Reines et Princesses d'Europe de la Renaissance aux Lumières, Paris, De Fallois, 2006, ISBN 2877066053, 270 pages.
  • Histoire du Brésil 1500 -2000, Paris, Librairie Arthème Fayard, 2000, avec Richard Marin.
  • La Guerre d'Espagne et ses lendemains, Paris, Perrin, 2004, ISBN 2262020019.
  • Vélasquez : une vie, Paris, De Fallois, 2010, ISBN 9782877067300, 330 pages.
  • Histoire de Madrid, Paris, Perrin, 2013, ISBN 978-2-262-03445-0.

Notes i referències

  1. ↑ L'historien de l'Espagne Bartolomé Bennassar est mort à l'âge de 89 ans
  2. ↑ Histoire et dictionnaire de la Tauromachie, ouvrage collectif sous la direction de Robert Bérard, Bouquins Laffont, Paris, 2003, p. 600 ISBN 2221092465
  3. ↑ «RAH. Académicos Correspondientes». Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 9 març 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 Robert Bérard, Bouquins Laffont, 2003, p. 1041
  5. ↑ Voir Bibliothèque de l'Institut de recherche et d'histoire des textes (CNRS/UPR 841)
Kembali kehalaman sebelumnya