Barió Delta

Barió Delta

Classificació	barió
Isoespín	1,5

En física de partícules, els barions Delta (o barions Δ, també anomenats ressonàncies Δ) són una família de partícula subatòmiques constituïdes de tres quarks amunt o avall (quarks u o d).^[1]

Existeixen quatre barions Δ: Δ⁺⁺ (quarks constituents: uuu), Δ⁺ (uud), Δ0 (udd), i Δ⁻ (ddd), amb càrregues elèctriques +2e, +1e, 0, i −1e respectivament. Els barions Δ tenen una massa aproximada de 1232 MeV/c², espín 3⁄2, i isospin 3⁄2. En molts sentits, els barions Δ poden considerar-se com a estats 'excitats' dels nucleons (símbol N), els quals són formats a partir dels mateixos quarks constituents però en una configuració d'espín d'energia més baixa (espín 1⁄2). El Δ⁺ (uud), Δ⁰ (udd) és l'equivalent d'energia alta del protó (N⁺, uud) i neutró (N⁰, udd). Tanmateix, el Δ⁺⁺ i Δ⁻ no tenen cap estat nucleó equivalent.

Els quatre barions Δ es distingeixen per les seves càrregues elèctriques, resultants de la suma de càrregues dels seus quarks constituents. Existeixen també quatre antipartícules amb càrregues oposades, compostes dels corresponents antiquarks. L'existència del Δ⁺⁺, amb la seva càrrega inusual +2, fou un indici desisiu per al desenvolupament del model de quarks.

Totes les varietats de barions Δ decauen via la força forta en un nucleó (protó o neutró) i un pió de càrrega apropiada. Les amplituds dels diversos estats de càrrega finals són donades pel seus acoblaments d'isospin respectius. Més rarament i més lentament, via una desexitació electromagnètica, el Δ⁺ pot decaure en un protó i un fotó i el Δ⁰ pot decaure en un neutró i un fotó.