Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Balneari Roqueta

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Balneari Roqueta
Dades
TipusBalneari
ArquitecteLluís Domènech i Montaner
Construcció1885 - 1890
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTona (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTona (Osona)
Map
 41° 50′ 51″ N, 2° 13′ 41″ E / 41.84751°N,2.22814°E / 41.84751; 2.22814

El Balneari Roqueta fou un balneari construït a Tona (Osona), el més important i destacat de la població. Va esdevenir un autèntic símbol de Tona,[1] i gràcies a aquesta font Tona va créixer força, d'una manera ordenada i creant un barri residencial molt valuós.[2]

Història

Va ser, cronològicament, el tercer balneari en entrar en funcionament a Tona, rere el balneari Ullastres i el balneari Segalers, es va posar en funcionament durant els últims anys del segle xix i n'eren propietaris els socis de l'Editorial Montaner i Simon, Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, destacats patricis barcelonins, i Josep Roqueta i Bres, descobridor de la deu.

La deu va ser trobada l'any 1877 a uns pocs metres del balneari Ullastres,[2] i manantial de la Roqueta fou declarat d'utilitat pública el 1895. L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, per Lluís Domènech i Montaner,[2] igualment com d'altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que varen resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.[3]

Cal destacar que el metge Fèlix Domènech i Roura (Barcelona 1888 – Buenos Aires 1977), fill de Lluís Domènech i Montaner fou director del Balneari entre 1922-1931.

Actualment, només es conserva el pou, que manté l'antiga escala de marbre d'accés a la deu, i que ha estat rehabilitat a les darreries del segle xx. Té una pèrgola de fusta que substitueix l'antiga cúpula que hi havia.[2]

Referències

  1. «Pou Roqueta». Ajuntament de Tona. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2010. [Consulta: 21 febrer 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Milà Puigdomènech, Josep. «Antics balnearis Tona (Osona)». webrutes. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2017. [Consulta: 21 febrer 2011].
  3. «Balneari Roqueta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya