Està situat a la part inferior de la Vall d'Ancs, al sud-est de Sellui, al nord-est de Bretui, al nord-oest de Peramea i, tot i que més lluny, a ponent del Comte. És a l'esquerra del Riu d'Ancs.
Està documentada l'existència al segle ix d'una cel·la monàstica sota l'advocació de Sant Fruitós.[1] L'actual església, sense culte i mig enderrocada, havia estat sufragània de la parroquial de Peramea.
Etimologia
Segons Joan Coromines, Balestui és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format pels ètims: belatz (herbassar) i toi (paratge), que donaria l'actual Balestui, amb el significat de paratge ple d'herbassars. Així i tot, Coromines no exclou del tot l'origen en l'arrel berezi (separat).[2]
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Balestui (Balastuy). S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant meridional de la muntanya denominada Coma de Tó, amb lliure ventilació i clima fred, però sa. Destaca que, tot i pertànyer a l'ajuntament de Peramea, té un alcalde elegit pels veïns. Tenia en aquell moment 4 cases, amb església sufragània de la d'Ancs.[3]
El territori és pedregós i trencat, i el fertilitzen el riu d'Ancs i diversos barrancs, així com les fonts, que serveixen per a l'abastiment d'aigua dels veïns del poble i del seu bestiar. S'hi collia poc blat, ordi, sègol, una mica d'oli, hortalisses, fruites i herba per a pastures. De bestiar, hi havia vaques, ovelles i cabres, i caça de conills, perdius i llebres. La població, inclosos els masos i pobles esmentats, era de 2 veïns (caps de casa) i 23 ànimes (habitants).[3]
Ruïnes de l'església de Sant Fruitós de Balestui, antic monestirbenedictí datat del segle ix. A mitjans del segle x passà a dependre del monestir de Santa Maria de Gerri.
Notes
↑Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant, i 6 més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià. Iglésias 1981, p. 90.
Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Fruitós de Balestui». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 60 (Catalunya Romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
Barbal, Maria. «Balestui». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
Coromines, Joan. «Balestui». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256-889-X.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. II, pág. 320. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Peramea». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
