Autrechêne
Autrechêne és un municipi francès, es troba al departament del Territori de Belfort i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 1999 tenia 210 habitants. El municipi va néixer l'any 1973 fruit de la fusió dels municipis d'Eschêne-Autrage i Rechotte. GeografiaEl municipi està situat en una planura on serpenteja La Bourbeuse, petit riu resultant de la unió a Autrechêne mateix de La Madeleine i de la Saint-Nicolas. ToponímiaEl nom d'Eschêne prové possiblement de la roureda on el poble va créixer, com ho fa pensar el nom (de Quercubus -els roures-) amb el qual el lloc era anomenat al 1105. Als documents en alemany de la dominació austríaca (segles XIV-XVII), s'utilitzà la forma Zur (der) Eichen, traduïble per Els roures, alternativament amb grafies Eych i Eychen (també en textos alemanys posteriors [1]). La grafia del lloc ha tingut alguna vacil·lació: així, a Délibérations du Conseil général du territoire de Belfort (1875) [2] s'usaren alternativament les accentuacions Eschène i d'Eschêne. Pel lloc d'Autrage també [1] s'ha emprat la forma alemanya Atrey. La denominació d'Autrechêne es formà per la conjunció parcial dels noms dels tres llogarets que l'integraren quan es constituí: AUTrage, RECHotte i EsCHÊNE.[3] HistòriaEschêne i AutrageL'esment més antic a Eschêne apareix a la carta de dotació per a la creació del priorat de Froidefontaine del 1105. Ermentruda de Borgonya, vídua de Thierry I, comte de Montbéliard, feu donació a l'abadia de Cluny el 8 de març del 1105 de les seves possessions a la zona de Froidefontaine a fí que s'hi fundés un priorat, i el dotà amb el domini i la parròquia de Grosne, que aleshores cobria un extens territori amb els llocs de Vellescot, Boron, Brebotte, Eschêne, Recouvrance, Normanvillars (desaparegut, a l'actual terme de Florimont) i l'església (en el present, poble) de Petit-Croix. El nom d'Autrage és documentat ja al 1345, quan pertanyia a la parròquia de Novillard. Més endavant, al 1478, el feu d'Eschêne i d'Autrage fou investit [1] a Frédéric, senyor de Montreux; fins al 1630 (pel cap baix), aquest feu passà per herència a les famílies Hattstatt (1520) i Montjoie (1555). Sembla que al segle xvii ambdós llocs depenien de les parròquies de Froidefontaine i Novillard.[4] Anecdòticament, a la primavera del 1858 l'alcalde de d'Eschêne decidí aterrar un roure gegantí que hom catalogaria avui com a arbre històric, i que constituïa una curiositat pels visitants que venien d'arreu per veure'l, ensems que un orgull pels habitants del lloc. Feia 19,4 metres d'alt i 5 de diàmetre, i hom el remuntava a l'època de les invasions bàrbares. El brancam en fou venut amb benefici.[4] RechotteEl poble nasqué al voltant del segle xii, en una clariana que havia format part dels dominis del priorat de Froidefontaine; del 1347 es documenta el nom de Rechiote, i del 1534 el de Rechifontaine. Entre 1345 i 1534 [1] la família de Tavanne, i des d'aleshores, i fins al 1581 (pel cap baix), la família Reinach/Reynach[5] tingueren el feu de Rechotte. Posteriorment, depengué de l'ajuntament i la parròquia de Novillars. A l'edat mitjana (1307), Eschêne, Autrage i Rechotte, adscrits al municipi de Novillard, estigueren subjectes [6] al prebostat d'Angeot, un dels districtes de la senyoria de Belfort. Amb la Revolució Francesa, els territoris de Rechotte, per una banda, i Autrage-Eschêne, per l'altre, deixaren de dependre administrativament de la parròquia de Novillard i assoliren la independència municipal. Rechotte, situat gairebé com un enclavament al territori d'Eschêne-Autrage s'integrà amb aquests el 1972 en formar-se la nova comuna d'Autrechêne.[4] AutrechêneAutrechêne es constituí com a comuna el 1972, amb efectes a l'1 de gener següent, de resultes de la unió administrativa d'Eschene-Autrage i Rechotte per constituir el nou terme.[3] Demografia
Fonts: Révue d'Alsace (1871), Base de dades Cassini [8] i Délibérations du Conseil général du territoire de Belfort (1875) Administració i políticaBatlles
Referències
|