Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Atenolol

Infotaula de fàrmacAtenolol
Malaltia objecteinfart de miocardi, fibril·lació auricular, hipertensió arterial, insuficiència cardíaca congestiva, angina de pit, taquicàrdia supraventricular i fibril·lació ventricular Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost químic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCC07AB03 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC14H22N2O3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular266,163043 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS29122-68-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)2249 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS548 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00335 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2162 Modifica el valor a Wikidata
UNII50VV3VW0TI Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00235 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI2904 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL24 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand ID2TN Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.044.941

L'atenolol és un blocador beta que s'utilitza principalment per tractar la tensió arterial alta i l'angina de pit.[1] L'atenolol, però, no sembla que millori la mortalitat en persones amb pressió arterial alta.[2][3] Altres usos inclouen la prevenció de les migranyes i el tractament de batecs cardíacs irregulars.[1][4] Es pren oral (per la boca) o per injecció intravenosa (injecció en vena).[1][4] També es pot utilitzar amb altres medicaments per la pressió arterial.[4]

Els efectes secundaris comuns inclouen sensació de cansament, insuficiència cardíaca, mareig, depressió i sensació de falta d'aire.[1][5] Altres efectes secundaris greus inclouen espasme bronquial.[1] No es recomana l'ús durant l'embaràs[1] i es prefereixen medicaments alternatius durant la lactància materna.[6] Funciona bloquejant els receptors adrenèrgics β1 al cor, disminuint així la freqüència cardíaca i càrrega de treball.[1]

L'atenolol va ser patentat el 1969 i aprovat per a ús mèdic el 1975.[7] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut,[8] en la categoria de medicaments genèrics. Està comercialitzat, a Espanya, com a EFG, Tenormin i Blokium.[1][9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Atenolol Monograph for Professionals». Drugs.com. AHFS. Arxivat de l'original el 18 April 2019. [Consulta: 23 desembre 2018].
  2. ↑ «Beta-Blockers in the Management of Hypertension and/or Chronic Kidney Disease». International Journal of Hypertension, vol. 2014, 2014, pàg. 919256. DOI: 10.1155/2014/919256. PMC: 3941231. PMID: 24672712.
  3. ↑ «β-Blockers in hypertension, diabetes, heart failure and acute myocardial infarction: a review of the literature». Open Heart, vol. 2, 1, 2015, pàg. e000230. DOI: 10.1136/openhrt-2014-000230. PMC: 4371808. PMID: 25821584.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 British national formulary : BNF 76. 76. Pharmaceutical Press, 2018, p. 151–153. ISBN 9780857113382. 
  5. ↑ Tuininga YS, Crijns HJ, Brouwer J, et al «Evaluation of importance of central effects of atenolol and metoprolol measured by heart rate variability during mental performance tasks, physical exercise, and daily life in stable postinfarct patients». Circulation, 92, 12, 1995, pàg. 3415-23. PMID: 8521562.
  6. ↑ «Atenolol use while Breastfeeding». Drugs.com. Arxivat de l'original el 23 December 2018. [Consulta: 23 desembre 2018].
  7. ↑ Analogue-based Drug Discovery. John Wiley & Sons, 2006, p. 461. ISBN 9783527607495. 
  8. ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 22nd list (2021). Geneva: World Health Organization, 2021. WHO/MHP/HPS/EML/2021.02. 
  9. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2024.
Kembali kehalaman sebelumnya