Ashraf Pahlaví
Ashraf Pahlaví (persa: اشرف پهلوی, Aŝraf Pahlawi) (Teheran, Iran, 26 d'octubre de 1919 - Montecarlo, Mònaco, 7 de gener de 2016)[1] va ser la germana bessona de Mohammad Reza Pahlaví (1919-1980), últim xa de l'Iran i membre de la casa Pahlaví. El seu títol era el de shahdokht, ‘princesa’.[2] BiografiaAshraf Pahlaví va néixer el 26 d'octubre de 1919, sent la tercera filla de l'oficial de la brigada cosaca d'Ahmad Shah Qayar, Reza Jan Mirpanŷ Savadkuhí, comandant del regiment de Hamadán (conegut després de la seva coronació com a Reza Shah Pahlaví) (1877-1944), amb la segona esposa, Nimtaŷ Ayromlú, després coneguda com a Tadj ol-Molouk Ayromlú. Va ser bessona del seu germà Mohammad Reza.[3] Dotada d'una forta personalitat, va exercir un paper destacat entre bastidors en la política cortesana iraniana sota el regnat del seu germà, ajudant a bon nombre de tecnòcrates educats a Occident a obtenir càrrecs i prebendes, en particular llocs ministerials. Ashraf Pahlaví va ser criticada com a expressió de les pitjors característiques del govern de la dinastia, mentre que altres analistes afirmen que tal valoració correspon a una perspectiva misògina. Ashraf Pahlaví va ser el membre de major edat de l'estirp dels Pahlaví. A part de publicar les seves memòries a mitjan 90, no va realitzar aparicions públiques des de 1981, dos anys després de la Revolució Islàmica de 1979.[4] La princesa va afirmar en les seves memòries:
Des de la Revolució iraniana, la princesa vivia en un palau a Nova York, concretament en Beekman Place, immoble que es va posar a la venda el 2015. Va habitar també una mansió a París i una casa de camp a Juan-les-Pins, a la Costa Blava. Dominava els idiomes anglès, francès i persa. Ashraf Pahlaví va morir a Montecarlo el 7 de gener de 2016 amb 96 anys; estava a l'exili d'ençà del 1979, per la revolució islàmica de l'Iran.[5] Treballs publicats
Va fer traduccions de nombrosos llibres del francès al persa. Patronatges
Distincions honorífiques
Referències
Enllaços externs
|