Aryon Rodrigues
Aryon Dall'Igna Rodrigues (Curitiba, 4 de juliol de 1925 - Brasília, 24 d’abril de 2014) és un lingüista brasiler, considerat un dels els investigadors més reconeguts de llengües indígenes del Brasil.[1] És conegut per resoldre la controvèrsia sobre l'etimologia del nom de la ciutat de Curitiba, la capital de l'estat de Paraná, Brasil.[2] BiografiaFou el primer brasiler a obtenir el títol de doctor en lingüística (Universitat d'Hamburg, Alemanya, 1959),[3] i va ser convidat per Darcy Ribeiro per organitzar el primer postgrau de lingüística al Brasil, a la recentment creada Universitat de Brasília (UnB). Aryon va deixar la UnB després del cop d'Estat de 1964, en solidaritat amb els seus col·legues acomiadats i perseguits pels militars. Se'n va anar a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ) i, més tard, a UNICAMP. Al llarg de la seva carrera, que va abastar prop de set dècades, es va dedicar a l'anàlisi i documentació de diverses llengües, com xetá i tupinamba, de les llengües tupí-guaraní (tronc tupi), i kipeá, de la família kariri (llengües macro-gê). Va formar desenes de lingüistes, per tesis i dissertacions en universitats com Unicamp i Universitat de Brasília (UnB), on va treballar fins a la seva mort. A més de treballs sobre lingüística descriptiva i teòrica, Rodrigues es va dedicar a l'estudi històric-comparatiu de les llengües indígenes del continent, particularment pel que fa a les llengües tupí. És autor d'una de les principals hipòtesis d'una relació genètica a llarg abast a les terres baixes d'Amèrica del Sud, que inclou els troncs Tupí i Macro-Jê i la família Carib.[4][5] Rodrigues ha publicat més de cent-cinquanta articles articles, capítols de llibres i llibres. Va crear i dirigir el Laboratori de Llengües i Literatures Indígenes (LALLI), a la UnB, i, juntament amb la prof. Ana Suelly Arruda Câmara Cabral, va crear el Journal of Anthropological Linguistics.[6] Des del gener de 2013, va participar en la creació de l'Institut Aryon Dall'Igna Rodrigues (IADR), que conserva una col·lecció documental i bibliogràfica inestimable. Referències
Ligações externas
|