|
Artèmia
Artemia és un gènere de crustacis branquiòpodes de l'ordre Anostraca, coneguts popularment com a artèmies. El gènere és l'únic de la família Artimiidae, que han evolucionat ben poc d'ençà del Triàsic. Foren descobertes per Lymington, a Anglaterra, el 1755.[2] Les artèmies es troben arreu del món en llacs salats terra endins, però no als oceans.[3] Del gènere n'és ben coneguda una varietat, una subespècie d'Artemia salina que es cultiva profusament i es ven com a mascota amb el nom comercial de Sea-Monkey. Cicle vitalEls ous de les artèmies són metabòlicament inactius i poden romandre en estasi total durant anys en condicions anaeròbiques (sense oxigen), fins i tot a temperatures sota zero. Aquesta característica es coneix com a criptobiosi, que vol dir vida oculta (també coneguda amb el nom de diapausa). Un cop es col·loquen a l'aigua, els ous es desclouen en unes poques hores i apareixen unes petites larves (anomenades nauplis) de menys de 0,5 mm de llargada. Les artèmies tenen un cicle vital d'un any, durant el qual creixen a una mida d'1 cm com a mitjana, en estat madur. Aquesta curta esperança de vida, a part d'altres característiques, com ara romandre en estat latent per llargs períodes, les han fet de gran interès en la recerca científica; per exemple, en experiments a l'espai exterior. DietaLes artèmies salvatges mengen algues plactòniques. Les cultivades poden alimentar-se també de menjar particulat com ara llevat, farina de blat, polsim de soja o rovell d'ou.[4] Tolerància a la salinitatLes artèmies poden tolerar diferents nivells de salinitat. Un experiment de biologia habitual a les escoles és investigar l'efecte dels nivells de salinitat en el creixement d'aquestes criatures. Beneficis nutricionalsLes propietats nutricionals dels nauplis acabats de descloure's els fan molt adequats per a ser venuts com a aliment d'aquari, atès que són rics en lípdis i àcids grassos insaturats (però pobres en calci). Aquests beneficis nutricionals són possiblement un motiu pel qual les artèmies només es troben en aigües de gran salinitat amb temperatures considerablement elevades, i per tant, en un entorn poc adient per a potencials depredadors. Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
