Araones
Els araones són una ètnia ameríndia de l'Amazònia establerta en el nord del departament de La Paz a Bolívia. L'araona pertany a la família de llengües tacanes.[1] es de la promulgació del decret suprem Núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el araona és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia,[2] el que va ser inclòs en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.[3] Practiquen el seminomadisme, per la qual cosa els araonas viuen dispersos, però tendeixen al sedentarisme. Practiquen una agricultura de subsistència, la caça i la pesca. La recol·lecció de nous del brasil (Bertholletia excelsa) els permet un ingrés de diners.[1] HistòriaDurant el segle xviii els araonas es van resistir a la integració en el sistema de reduccions jesuïtes però en el segle xix alguns grups araonas es van unir a les missions del nord del departament de La Paz.[1] A partir de la dècada de 1860 els araonas van passar a integrar la força de treball de la collita de cautxú. El contacte amb els colons i les dures condicions de vida en les barraques seringueiras van delmar la seva població.[1] Dues famílies araones van escapar de les barraques al començament del segle xx, constituint la comunitat de Puerto Araona. Posteriorment va ser establerta la comunitat de Puerto Castañero.[1] Els araones van ser objecte d'estudis lingüístics a partir de la dècada de 1950 i la Missió Noves Tribus d'orientació evangèlica va començar a actuar entre ells en la dècada de 1960.[1] PoblacióEls araones estan localitzats en el municipi d'Ixiamas, a la província d'Abel Iturralde del departament de La Paz, principalment en la remota comunitat de Puerto Araona.[1] La població que es va autoreconèixer com araona en el cens bolivià de 2001 va ser de 90 persones.[4] Una estimació de la Confederació Nacional de Nacionalitats Indígenes i Originàries de Bolívia (CONNIOB) de 2005 indica que els araones eren 200,[1][5] mentre que aquest número va augmentar a 228 en el cens de 2012. D'ells 98 es van censar al departament de La Paz, 40 a Santa Cruz, 32 a Beni, 28 a Pando, 21 a Cochabamba, 3 a Chuquisaca, 3 a Tarija, 2 a Oruro i 1 a Potosí.[6] Referències
Bibliografia
|