Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Aragonès bergotès

Infotaula de llenguaAragonès bergotès
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deAragó Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès
aragonès central
aragonès centre-oriental Modifica el valor a Wikidata

L'Aragonès Bergotès o simplement bergotès és la varietat dialectal de l'aragonès, dins del bloc central, parlada a la vall de Broto, al Sobrarb (Osca), això és, a les localitats de Torla, Broto, Oto, Saruisé, Aierbe de Broto, Asín, Yosa, Linás de Broto, Linars de Broto i Fragén. D'aquestes localitats, Broto figura al ALEANR amb les sigles Hu 106, per la qual cosa es coneix relativament ben el lèxic d'interès etnogràfic.[1]

En realitat l'aragonès a la vall de Broto presenta les mateixes característiques bàsiques que a la vall de Vio i és la mateixa parla comarcal. La denominació de bergotès no és tradicional, i la seva distinció és producte de publicacions filològiques que descrivien les característiques de l'aragonès de llocs molt concrets i després designaven la parla d'aquests llocs amb denominacions derivades de gentilicis.

Fonètica

Conserva, com l'aragonès de la vall de Vio, les diftongacions -ia- i -ua- de les Ĕ i Ŏ curtes llatines en femení acabades en a (buana, cuasta). Aquest tipus de diftongacions han estat considerades tradicionalment com a arcaismes que en l'aragonès preliterari es produïen des de la Jacetània fins a la Ribagorça, encara que pot haver-hi altres explicacions.

  • COSTA > cuasta (cuesta en aragonès general).
  • BONU > buano (bueno)
  • TEMPU > tiampo (tiempo),
  • QUAESITU > quiasto (quiesto)
  • PONTE > puande (puent).

Hi ha restes de l'evolució de la -LL- cap a sons cacuminals tipus -ts, -t-, -ch-, -s- (anàlegs a la che vaqueira de l'asturià), però que no és -ch- com en tensí, sinó -t-. Això ho trobem molt sovint en la toponímia: Cotata (de collata), Vate (de val), Andecastieto (de DAVANT i CASTELLUM).[2] A la parla viva es documentava almenys en la segona meitat del segle XX en paraules com:

  • Cingleto:[3] cingliello.
  • Vetieto: vetiello, i com pot esdevenir el diftong -ie- general en aragonès i no en diftong -ia-.
  • Mandiata: mantiella.
  • Vertubieto,[4] derivat del llatí VERTIBELLUM, es vertubillo actualment en altres variants d'aragonès.

Morfologia

Els articles són o, us, a, as com en aragonès general, però amb la diferència que us conviu amb és, i que en posició intervocàlica tenim ro, ros, ra, ras, (evolució de la -LL- llatina cap a -r- coincidint amb el gascó: ILLA > ra en bergotés, era en gascó).

  • Baixa ta ro patio (ortogràficament baixa ta lo patio).

Referències

  1. ↑ Alvar, Manuel. Institución Fernando el CatólicoZaragoza. Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Lámina 3, mapa nº 3. I, 1983. 
  2. ↑ Allué Navarro, María Isabel; Fuertes Casaus, María Pilar. Comarca de Sobrarbe-Diputación de Huesca. Nombres para un paisaje (toponimia del Valle de Broto), 2006. ISBN 84-611-1141-9. 
  3. ↑ Conte, Ánchel; Cortés, Chorche; Martínez, Antonio; Nagore Laín, Francho; Vázquez, Chesús. Librería General. El aragonés: identidad y problemática de una lengua, 1982, p. 58. 
  4. ↑ Elcock, William «Evolución de la -LL- en el dialecto aragonés». Archivo de Filología Aragonesa, 12-13, 1961-1962, pàg. 289.

Bibliografia
Kembali kehalaman sebelumnya