Aplicació contractivaDins l'anàlisi matemàtica, una contracció, funció o aplicació contractiva entre dos espais mètrics (X, dX) i (Y, dY) és una funció o aplicació f de X en Y, per a la qual hi ha un nombre real positiu k inferior a 1 tal que, per qualssevol elements u i v de X,
És a dir, les funcions contractives són les funcions lipschitzianes la constant de Lipschitz de les quals és menor que 1. El valor més petit de k pel qual es compleix la condició anterior s'anomena constant de Lipschitz de f. Si la condició anterior se satisfà per k ≤ 1 (notem que k pot ser igual a 1), llavors hom diu que l'aplicació és no expansiva. Tota aplicació contractiva és una funció de Lipschitz i, per tant, uniformement contínua (per a una funció contínua Lipschitz, la constant k ja no ha de ser necessàriament més petita que 1). Una aplicació contractiva té, com a màxim, un punt fix. Addicionalment, el teorema del punt fix de Banach afirma que tota aplicació contractiva sobre un espai mètric complet no buit té un únic punt fix, i que per a qualsevol x de M, la successió de funcions iterades x, f (x), f (f (x)), f (f (f (x))), ... convergeix al punt fix. Aquest concepte és força útil a l'hora de demostrar l'existència de solucions d'equacions diferencials ordinàries, i s'utilitza en una demostració del teorema de la funció inversa.[1] Aplicació firmement no expansivaUna aplicació no expansiva amb es pot reforçar cap a una aplicació firmement no expansiva sobre un espai de Hilbert H si se satisfà la següent condició per a qualssevol x i y de H: on Aquest és un cas especial dels operadors no expansius de mitjana amb .[2] Una aplicació firmement no expansiva sempre és no expansiva, a conseqüència de la desigualtat de Cauchy-Schwarz. Aplicació subcontractivaUna aplicació subcontractiva o un subcontractor és una aplicació f sobre un espai mètric (M,d) tal que Si la imatge d'un subcontractor f és compacta, llavors f té un punt fix.[3] Referències
Bibliografia
Vegeu també |