|
Antonio Moreno
Antonio Garrido Monteagudo Moreno,[1] més conegut com a Antonio Moreno o Tony Moreno, (Madrid, 26 de setembre de 1887 - Los Angeles, 15 de febrer de 1967) va ser un actor i director de cinema espanyol. Fou considerat un símbol sexual dels actors de l'era muda del cinema, compartint cartell amb actrius com Greta Garbo, Pola Negri, Gloria Swanson o Clara Bow. Primers anysAntonio va néixer a Madrid el 1887, encara que la seva infància va transcórrer a Andalusia, a Campamento (San Roque) (encara que algunes fonts ho vinculen a la localitat gaditana de Los Barrios).[2] Fill de militar, va quedar orfe molt petit. Per raons econòmiques emigraria amb la seva mare als Estats Units a l'edat de quinze anys.[3] Una vegada als Estats Units, va treballar en una companyia de gas i electricitat, sense manifestar gens d'interès pel cinema. En 1910, torna temporalment a Espanya on coneix a l'actriu Helen Ware, qui el convenç de provar sort com a actor de teatre; al principi només en papers secundaris a causa del seu accent espanyol. Debutaria poc després al cinema mut i en 1913 signaria un contracte amb Vitagraph que el convertiria en un dels actors més cotitzats del cinema mut i, al costat de Rodolfo Valentino, un dels anomenats 'Latin lovers'.[4] HollywoodDesprés de diversos papers secundaris i d'extra, Moreno aviat va arribar a interpretar papers protagonistes al costat d'uns altres dels actors i actrius més cotitzats del moment. Així arribarien pel·lícules com The house of hate (1918) amb Pearl White, My American wife (1922) amb Gloria Swanson, The temptress (1926), dirigida per Fred Niblo amb Greta Garbo com a protagonista, Mare nostrum (1926) de Rex Ingram amb Alice Terry o un dels seus més grans èxits, la película It (927), una comèdia romàntica dirigida per Clarence G. Badger amb els actors Gary Cooper i Clara Bow;[5] pel·lícula que encunyaria el terme 'It girl'. Moreno va treballar per a Vitagraph, Paramount i Metro Goldwyn Mayer, i també va dirigir diverses pel·lícules; la primera, en 1920, anomenada The veiled mystery, i posteriorment diverses pel·lícules en Mèxic. Amb l'arribada del cinema sonor o 'talkies' la seva carrera va començar a decaure a causa del seu fort accent, per la qual cosa va començar a doblar pel·lícules a l'espanyol i fins i tot va rodar una pel·lícula a Espanya: María de la O (1936), dirigida per Francisco Elías amb Carmen Amaya i Pastora Imperio. També va dirigir algunes pel·lícules a Mèxic, com el drama Santa de 1932, que ha estat aclamat pels crítics com una de les millors pel·lícules mexicanes de l'època. A mitjans de la dècada de 1940 i durant la dècada de 1950, Moreno va aparèixer en alguns papers esporàdics com la clàssica pel·lícula de terror La dona i el monstre de 1954 o el seu recordat paper d'Emilio Figueroa el 1955 a l'influent western èpic del director de cinema John Ford Centaures del desert al costat de John Wayne i Natalie Wood. Vida personalEl 1923 Moreno es va casar amb lhereva nord-americana Daisy Emma Canfield que es va traslladar a una finca coneguda com a Crestmount, ara coneguda com a finca Canfield-Moreno. La unió va durar deu anys i va acabar poc abans que Daisy Moreno morís en un accident d'automòbil el 23 de febrer de 1933.[6] Mort i llegatMoreno es va retirar del cinema a finals dels anys cinquanta i va morir d'insuficiència cardíaca a Beverly Hills, Califòrnia, el 1967; va ser enterrat al cementiri Forest Lawn Memorial Park de Glendale, Califòrnia. La seva carrera cinematogràfica es va estendre durant més de quatre dècades. El 1994, la revista mexicana Somos va publicar la seva llista de "Les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà" en la seva 100a edició i va anomenar la seva pel·lícula Santa en el lloc número 67. Per la seva contribució a la indústria cinematogràfica, Antonio Moreno va rebre una estrella al mític Passeig de la Fama de Hollywood al 6651 Hollywood Blvd., Hollywood, Califòrnia, Estats Units. Filmografia com a actor
Filmografia com a director
Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||
