|
Antonio Fernández Bazán
Antonio Fernández Bazán (mort el 4 de març de 1826) va ser un polític i militar espanyol del segle xix d'ideologia liberal. Durant el Trienni Constitucional (1820-1823) va ser governador civil de la província de Castelló. Després de l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va haver d'exiliar-se a l'estranger.[1] Amb el seu germà Juan intentaren organitzar unes guerrilles al Baix Vinalopó i un desembarcament per la platja de Tamarit, però la forta repressió de les autoritats en 1825 els obligà a ajornar el pla. La nit del 18 al 19 de febrer de 1826 ell i el seu germà van desembarcar amb 60 homes a Guardamar on van fer un pronunciament i proclamaren la Constitució espanyola de 1812. Però uns veïns de Rojals alertaren al governador d'Oriola, Antonio Salinas de Orellana, qui juntament amb el bisbe Félix Herrero y Valverde van organitzar una partida de voluntaris reialistes que s'enfrontaren als desembarcats a la Serra de Crevillent. Antonio fou ferit i fet presoner el 22 de febrer. Dut a Alacant amb 29 dels supervivents, fou condemnat a mort i afusellat a Oriola, ferit, en una llitera, el 4 de març de 1826.[2] Referències
|
||||||||||||||||
