|
Antoni Cellers i Azcona
Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835)[1] fou un arquitecte català. BiografiaL'any 1817 fou el primer director de l'Escola d'Arquitectura de l'Escola de la Llotja.[2] Estudià a Madrid (1797-1803) i Roma (1803-1814). Entre el 1816 i 1818 va fer projectes d'obres públiques a Lleida, entre els quals destacà un del canal d'Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852.[3] Autor de les reformes del Palau Dou (1818) i de l'església del Convent de Carmelites Calçades de Barcelona (1830-1832) i de l'Església de l'Immaculat Cor de Maria (antiga Església dels Escolapis) de Sabadell (1831-1832), intervingué en la restauració del Monestir de Montserrat.[4] Estudià amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres les restes del temple romà de Barcelona, que identificà amb el d'Hèrcules. Va fer un estudi sobre les roques volcàniques d'Olot (1829).[3] En el seu testament, llegà la seva biblioteca al seu deixeble Pere Casals, natural d'Agramunt[5] i mestre d'obres per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid (1834).[6][7] Fou sebollit al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 1a, antigament nínxol 170; avui en lloc desconegut). Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||
