Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Antoni Cellers i Azcona

Plantilla:Infotaula personaAntoni Cellers i Azcona
Biografia
Naixement1775 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort1835 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesPere Casals Modifica el valor a Wikidata

Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835)[1] fou un arquitecte català.

Biografia

L'any 1817 fou el primer director de l'Escola d'Arquitectura de l'Escola de la Llotja.[2] Estudià a Madrid (1797-1803) i Roma (1803-1814). Entre el 1816 i 1818 va fer projectes d'obres públiques a Lleida, entre els quals destacà un del canal d'Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852.[3]

Autor de les reformes del Palau Dou (1818) i de l'església del Convent de Carmelites Calçades de Barcelona (1830-1832) i de l'Església de l'Immaculat Cor de Maria (antiga Església dels Escolapis) de Sabadell (1831-1832), intervingué en la restauració del Monestir de Montserrat.[4]

Estudià amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres les restes del temple romà de Barcelona, que identificà amb el d'Hèrcules. Va fer un estudi sobre les roques volcàniques d'Olot (1829).[3]

En el seu testament, llegà la seva biblioteca al seu deixeble Pere Casals, natural d'Agramunt[5] i mestre d'obres per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid (1834).[6][7]

Fou sebollit al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 1a, antigament nínxol 170; avui en lloc desconegut).[cal citació]

Referències

  1. «Antoni Cellers i Azcona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bassegoda i Nonell, 1999.
  3. 3,0 3,1 «Neoclassicism». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 09-11-2013.
  4. Garganté Llanes, 2009.
  5. AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/39 (2a part), f. 173v-174, 22-12-1835.
  6. Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 590-591 (Premi Lluís Domènech i Montaner, 1894). 
  7. Arbaiza, Silvia; Heras, Carmen «Inventario de los dibujos arquitectónicos (de los siglos XVIII y XIX) en el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (VII)». Academia, 104-105, 2007, pàg. 184-185. ISSN: 0567-560X.

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya