Una antiga statio annonae de Roma, forma part del que és avui dia l'església de Santa Maria in Cosmedin. Una altra statio fou trobada a la rodalia de la Cripta Balbi.
Annona era una paraula llatina que significa "producte anyal" i s'aplicava al producte (aliments, gra) subministrat per l'estat a la població. L'annona es va personificar i es va anomenar Annona, la deessa de l'abundància i protectora dels subministraments.[1]
Sesterci amb l'efígie de l'emperador Neró i al revers apareixen dues figures femenines, una representant Annona i l'altra Ceres. Annona està dreta amb una cornucòpia i Ceres asseguda a la dreta, té una espiga de gra en una mà i amb l'altra posa una llàntia sobre un altar, entre ambdues hi ha una garlanda, símbol de celebració i de fons es veu la popa d'un vaixell.
Quan l'agricultura italiana va decaure i la població de la ciutat es va incrementar, l'estat es va haver de preocupar de què tothom tingués menjar suficient, per evitar aldarulls; es va fixar una obligació preferent d'exportació del gra cap a Roma i també arribaven tributs en gra i els edils eren els encarregats de distribuir-lo a un preu baix, generalment a preu de cost.
Aquest benefici es va convertir en obligació en temps de Gai Grac l'any 123 aC, amb una quantitat de gra i un preu fixats prèviament, que ja llavors era la meitat del preu de cost. L'any 58 aCPubli Clodi va convertir aquestes distribucions en gratuïtes. El 46 aC se'n beneficiaven 320.000 persones i Juli Cèsar va haver de reduir els beneficiaris fins a 150.000, però posteriorment el nombre va anar creixent fins que August el va fixar en 200.000 amb els noms inscrits en taules de bronze i amb uns tiquets a presentar cada mes contra la recepció del producte. Això es va mantenir fins al final de l'Imperi. Al segle iii el gra es va substituir en alguns moments per pa.[2]
De l'annona se'n cuidava la magistratura de la cura annonae regulada per August i que era una de les principals de l'imperi; l'exercia el prefecte de l'annona.[3]
Referències
↑Fears, J. Rufus «The Cult of Virtues and Roman Imperial Ideology». Sonderdruck aus: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt, 2, 17, 2, 1981, pàg. 894-895.
↑Virlouvet, C. "Les lois frumentaires d'époque républicaine". A: Le ravitaillement en blé de Rome et des centres urbains des débuts de la République jusqu'au Haut Empire: actes du colloque international. Nàpole: Centre Jean Bérard; Roma: École française de Rome, 1994, p. 11-20. ISBN 9782903189433
