Anne Hov
En la segona part del del segle xix, Gudbrandsdalen, una part rural de Noruega, patia econòmicament a causa de la caiguda de beneficis del gra i de la disminució de les vendes de mantega. Mentre treballava en una granja de muntanya de Valseter a prop de Gålå el 1863, Hov va tenir la idea d'afegir crema al sèrum de llet quan estava bullint, i fer baixar l'ebullició en una olla de ferro fins que el líquid es reduís més d'un 80%, creant un formatge més ferm, més gras, i més agradabla.[2] Al principi el va anomenar Feitost ("Formatge Gras"). Però el nom més endavant va canviar a Fløtemysost ("Formatge de Sèrum de Crema de llet"), i aquesta varietat és actualment el segon tipus més popular del país. El producte immediatament va esdevenir molt consumit en tota la regió. Quan Anne Hov es va casar i traslladar a la granja Rusthågranjaå de Sør-Fron, va començar una producció a gran escala, tot inventant una nova varietat on va afegir la llet de la cabra a la barreja, per donar-li un gust més pronunciat. Al comerciant local Ole Kongsli li va agradar tant que va pensar que hi podria haver-hi un mercat pel producte en la capital, Oslo. Va començar a comercialitzar el producte amb el nom de Gudbrandsdalsost i va esdevenir tan exitós que va contribuir significativament a l'economia de la regió, fent que Gudbrandsdalen deixés enrere la recessió.[3] Referències
|