Anna Gavalda
Anna Gavalda (Boulogne-Billancourt, 9 de desembre de 1970) és una guardonada novel·lista francesa.[1][2] BiografiaAnna Gavalda és filla d'un pare que venia sistemes informàtics a bancs i d'una mare que dissenyava bufandes per a grans marques.[3] Va ser alumna d'hypokhâgne al Lycée Molière l'any 1990.[4] Llicenciada a la Facultat de Lletres de la Universitat de la Sorbona, s'ha dedicat a tots mena d'oficis abans d'emprendre la seva carrera literària –florista, professora de francès, cronista d'un diari dominical...– fins que començà a escriure articles sobre llibres per a nens a la revista Elle.[5]Apassionada des de sempre per la lectura i l'escriptura, la seva aventura literària comença l'any 1992 amb La plus belle lettre d'amour, que obté el premi France Inter.[6] La revista Voici la descriu com "una descendent llunyana de Dorothy Parker". Anna Gavalda va néixer en una zona residencial de classe alta dels afores de París. A la vegada que exercia la professió de periodista, el 1999 va publicar una col·lecció d'històries curtes amb el títol Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part,[1] una obra de gran acceptació crítica i d'èxit comercial que va vendre més de 750.000 còpies a la seva França natal i que, l'any 2000, va guanyar el premi Grand Prix RTL-Lire.[1] El llibre es va traduir a moltes llengües, l'anglès entre d'altres, i es va vendre a vint-i-set països. El 2003 es va publicar a l'Amèrica del Nord amb el títol I Wish Someone Were Waiting for Me Somewhere, amb una gran acceptació entre el públic. El llibre va ser molt elogiat i ja forma part de biblioteques generals i escolars arreu del món. La primera novel·la de Gavalda, Je l'aimais (L'estimava) es va publicar a França a febrer de 2002 i,[1] una mica més tard, en anglès. Basada en el fracàs del seu matrimoni, també va ser un gran èxit literari i de vendes, i el va seguir la novel·la juvenil curta, de 96 pàgines, 35 kilos d'espoir (35 kilos d'esperança) escrita, segons ella, "per retre homenatge a aquells estudiants meus que no tenien aptituds a l'escola però que, això no obstant, eren gent meravellosa." El 2004 va publicar la seva tercera novel·la, Ensemble c'est tout,[1] que se centrava en les vides de quatre persones que vivien en un bloc de pisos: una artista jove amb dificultats que treballa netejant oficines a la nit, un jove aristòcrata inadaptat, un cuiner i una àvia d'edat avançada. Aquest llibre de 600 pàgines és un best-seller a França i s'ha traduït a l'anglès amb el nom Hunting and Gathering. El 2011 va traduir al francès Stoner, del nord-americà John Williams.[2] Divorciada i mare de dos fills, Gavalda viu a la petita localitat de Melun, Sena i Marne, a uns 50 km al sud-oest de París. A més de ser novel·lista, col·labora amb la revista Elle. Obres
Obres de l'autora traduïdes al catalàObres traduïdes al català[2][5]
Referències
|