Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Anna Aguilera i Gassol

Plantilla:Infotaula personaAnna Aguilera i Gassol
Biografia
Naixement5 desembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata

Anna Aguilera i Gassol (Barcelona, 5 de desembre de 1889)[1] va ser una pintora catalana activa sobretot abans de la Guerra Civil.

Filla de Joaquim Aguilera Valentí i de la seva primera dona Manuela Gassol i Andreu (+1890).[2] Va quedar orfe de mare a l'any d'edat.

Als anys trenta va tenir una certa activitat a les sales i certamens barcelonins. La primera notícia que se'n té és l'exposició individual de pintures que va presentar el febrer del 1932 a la Sala Busquets, on va mostrar una selecció de les seves obres més representatives, que es van considerar com avantguardistes.[3][4] L'any següent va prendre part en l'Exposició de Primavera organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art que es va fer al Palau de Projeccions de Barcelona, amb l'obra Dues roses.[5] Igualment, va participar en les edicions dels anys 1934, amb una natura morta,[6] 1936, amb l'obra Passejant-se,[7] i 1937, de nou amb una natura morta.[8][9][10] En els catàlegs d'aquestes exposicions consta que durant aquells anys va residir a diferents llocs de l'Eixample barceloní.

L'any 1938 va formar part de diverses exposicions col·lectives al Casal de Cultura de Barcelona. La primera d'elles va ser la I Exposición Trimestral de Artes Plásticas, promoguda pel Ministerio de Instrucción Pública i la Dirección General de Bellas Artes, que es va inaugurar a finals de març. A l'octubre va ser el Saló de Tardor i al novembre una mostra de dibuix i gravat, totes dues organitzades per la Junta d'Exposicions d'Art de Catalunya.[9] En aquesta darrera hi van participar un bon nombre de dibuixants i gravadores, entre les quals hi havia Montserrat Barta, Àngels Carbona i Montserrat Fargas.[11] En aquell moment, la seva pintura es va posicionar a favor dels valors de la República, com demostra la seva obra Ofrena als nostres combatents.[12] Als anys cinquanta torna a constar en diferents exposicions a la Sala Busquets (1952), a les Galeries Laietanes (1957) i a l'Ateneu Barcelonès (1960),[13] i durant la temporada 1968-1968 va exposar a les Galeries Syra.[14]

Anna Aguilera va pintar sobretot flors, natures mortes i alguna figura.[10] El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva dues obres d'Anna Aguilera: Ofrena als nostres combatents (1937), procedent de la I Exposició Trimestral d'Arts Plàstiques del 1938, i Sant Jordi (1947), que la mateixa artista va cedir en dipòsit a l'antic Museu d'Art Modern de Barcelona l'any 1970.[10][15]

Referències

  1. ↑ «Naixements. 1889. Registre núm.6420.Jutjat Universitat. (pdf pàg.34)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 05-12-1889. [Consulta: 8 maig 2022].
  2. ↑ «esquela de Manuel Gassol y Andreu». La Vaanguardia, 04-12-1890, pàg. 1.
  3. ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 17. ISBN 84-7283-444-1. 
  4. ↑ Coll i Mirabent, Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc, 2001, p. 39. ISBN 84-931852-1-3. 
  5. ↑ Exposició de Primavera 1933: Palau de projeccions. Barcelona: Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona, Imprenta de Henrich y Cia, 1933, p. 11, cat. 1. 
  6. ↑ Exposició de Primavera 1934. Barcelona: Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona, 1934, p. 11, cat. 1. 
  7. ↑ Exposició de Primavera 1936. Barcelona: Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona, 1936, p. 11, cat. 1. 
  8. ↑ Exposició de Primavera 1937. Barcelona: Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona, 1937, p. 9, cat. 1. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 230, 243, 263 i 268-270. ISBN 84-7283-661-4. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Ibiza i Osca, Vicent. Dona i Art a Espanya: Artistes d'abans de 1936. Obra exposada-obra desapareguda (tesi). València: Universitat de València. Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, p. 195 i 585. 
  11. ↑ Santacreu Soler, José Miguel «El compromís artístic de Joan Commeleran amb Catalunya durant la guerra civil (1936-1939)». Ebre 38, núm. 9, 2019, p. 275-299. ISSN: 1696-2672.
  12. ↑ Rius Vernet, Núria. «La dona: subjecte i objecte de l'obra d'art. 1870-1936». xtec, 1998. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 juliol 2020].
  13. ↑ «Fernando Alcolea - BIOGRAFÍAS DE PINTORES (A)» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 juliol 2020].
  14. ↑ Teledocumentación, Baratz Servicios de. «Arxiu Municipal de Barcelona» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-02-06. [Consulta: 22 juliol 2020].
  15. ↑ «Cerca a la col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 22 juliol 2020].

Bibliografia

  • Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, vol. VI, 1936, p. 281.
  • Ràfols, J. F,. Diccionario Rafols de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Barcelona: Edicions Catalanes, 1979. 
Kembali kehalaman sebelumnya