Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Angela Gheorghiu

Plantilla:Infotaula personaAngela Gheorghiu
Imatge
Angela Gheorghiu en el paper de Floria Tosca a l'Òpera de San Francisco, al november de 2012 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ro) Angela Burlacu Modifica el valor a Wikidata
7 setembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Adjud (Romania) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de Música de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, música, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1990 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsArta Florescu i Mia Barbu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI Classics Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRoberto Alagna (1996–2013) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webangelagheorghiu.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0315636 Allocine: 540949 Allmovie: p298026 TMDB.org: 262687
Spotify: 5pLMWE1tVs9C7F9Qqauo44 Musicbrainz: 875705c2-152d-4ead-bfb2-16982ab419c3 Songkick: 427025 Discogs: 899551 Allmusic: mn0000179761 Modifica el valor a Wikidata

Angela Gheorghiu (Adjud, Romania, 7 de setembre de 1965) és una soprano romanesa.[1]

Biografia

Va estudiar cant a l'Acadèmia de música de Bucarest. Fou invitada al Royal Opera House de Covent Garden, a Londres, per cantar diversos papers (Nina a Chérubin, de Massenet; Zerlina a Don Giovanni, de Mozart; Mimì a La Bohème, de Puccini) abans de ser coneguda pel gran públic interpretant La Traviata, de Verdi, el 1994, sota la direcció de Georg Solti, que dirigia aquesta obra per primera vegada a la seva vida. L'esdeveniment fou enregistrat per Decca. La immensa bellesa física de la cantant, la seva insolent energia, els riscs estètics que pren, el timbre idealment verdià i el domini de la tessitura del paper li asseguren un triomf, comparable a la primera comtessa Almaviva de Kiri Te Kanawa o la primera Lucia de Joan Sutherland al mateix teatre.

Va conèixer el tenor francès Roberto Alagna en el moment d'una producció de La Bohème. Es van enamorar, però els dos cantants estaven casats. Finalment, la soprano es divorciaria i l'esposa del tenor moria d'una llarga malaltia. L'alcalde de Nova York els va casar en el moment d'un entreacte de La Bohème al Metropolitan Opera, el 1996.

Gheorghiu ha construït molt acuradament i lentament el seu repertori. Fins ara els personatges amb els quals té més afinitat són: Violetta (La Traviata), Mimì (La Bohème), Magda (La rondine), Adina (L'elisir d'amore), Julieta (Romeu i Julieta), Nedda (I Pagliacci) i Marguerite (Faust). La seva veu és entre soprano lírica i soprano dramàtica; també és capaç d'interpretar rols spinto. Precisament el paper de Mimí de La Bohème és el que va interpretar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el març de 2012.[2]

Amb gran seguretat en si mateixa i una dosi extra de temperament, Gheorghiu ha estat sovint polèmica per haver plantat alguns assajos i tenir unes idees molt conservadores respecte de les posades en escena. D'alguna manera, s'estima molt tot el que va fer Franco Zeffirelli i ha donat al públic enormes satisfaccions i vetllades inoblidables.

Referències

  1. ↑ Fuller, Amanda E. «Angela Gheorghiu» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2020].
  2. ↑ Chavarría, Maricel «Ple de gom a gom». La Vanguardia, 19-03-2012, pàg. 30.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angela Gheorghiu
Kembali kehalaman sebelumnya