ca André Parrot

André Parrot
	(1961)
Biografia
Naixement	(fr) André Charles Ulrich Parrot ; 15 febrer 1901 ; Désandans (França)
Mort	24 agost 1980 (79 anys); 5è districte de París (França)
President-Director del Museu del Louvre
	1968 – 1972 ; ← cap valor – Pierre Quoniam →
Director de museu
	1968 – 1972
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Escola del Louvre ; Facultat de Teologia Protestant ; Facultat d'Art de París
Activitat
Ocupació	conservador (1937–1968), professor d'universitat (1937–1968), Sacerdot luterà, arqueòleg, assiriòleg, historiador de l'art, antropòleg
Ocupador	Facultat de Teologia Protestant (1950–1955) ; Escola del Louvre (1937–1968) ; Museu del Louvre (1933–1972) ; Escola bíblica i arqueològica francesa de Jerusalem (1926–1927)
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1963–1980); Acadèmia Britànica (1962–); Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica ; Institut Arqueològic Alemany
Professors	René Dussaud i Édouard Dhorme
Alumnes	Henri de Contenson i Pierre Amiet
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Marie-Louise Girod (1960–1980)
Premis
	(1961) doctor honoris causa per la Universitat d'Utrecht; (18 novembre 1955) Premi Bordin; (1938) Premi Montyon; Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit; Creu de Guerra 1939-1945; Comanador de les Arts i les Lletres; Gran Oficial de la Legió d'Honor ;

André Parrot (Désandans, 15 de febrer de 1901 - París,24 agost de 1980, París) va ser un arqueòleg francès especialitzat en l'Antic Orient Pròxim. Va estar al càrrec de diverses excavacions al Líban, l'Iraq i Síria, i el seu treball més conegut va ser el realitzat a la ciutat de Mari, Síria, on va dirigir unes importants excavacions entre els anys 1935 a 1975.^[1]

Biografia

Parrot va néixer el 1901 a Désandans al departament francès de Doubs. Va ser nomenat conservador en cap del Museu Nacional el 1946, i es va convertir en director del Museu del Louvre de 1958 a 1962.^[2] Fou comandant de la Legió d'Honor i membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres.^[3] Es va casar amb Marie-Louise Girod el 1960, i va morir a París el 1980.

Obres literàries

Alguns dels seus llibres són considerats clàssics de l'Assiriologia.

Mari, une ville perdue, 1936.
Archéologie mésopotamienne, 1946-53.
Sumer, 1960.
Assur, 1961.
Abraham et son temps, 1962.
Le Trésor d'Ur, 1968.
L'Art de Sumer, 1970.
Les fouilles de Mari, 1970-71.
Mari, capitale fabuloise, 1974.
L'archéologie, 1976.
L'aventure archéologique, 1979.

Referències

↑ «André Parrot» (en castellà). Biografías y Vidas. [Consulta: 9 gener 2017].
↑ Thiollet, 2005, p. 256.
↑ «André Perrot (1901-1980)» (en francès). bnf.fr. [Consulta: 9 gener 2017].

Bibliografia

Thiolet, Jean-Pierre. «André Parrot». A: H & D. Je m'appelle BYblos (en francès).

[1] «André Parrot» (en castellà). Biografías y Vidas. [Consulta: 9 gener 2017].

[FOOTNOTEThiollet2005256-2] Thiollet, 2005, p. 256.

[3] «André Perrot (1901-1980)» (en francès). bnf.fr. [Consulta: 9 gener 2017].

[1]

[2]

[3]