Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

André Le Nôtre

Plantilla:Infotaula personaAndré Le Nôtre
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1613 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1700 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Sant Roc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura de paisatge i castle park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópaisatgista, jardiner, arquitecte, artista, dissenyador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJean-Baptiste-Alexandre Le Blond Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesJean le Nôtre Modifica el valor a Wikidata  i Jeanne Marie Jacquelin Modifica el valor a Wikidata
Premis

André Le Nôtre (París, 12 març del 1613 - 15 de setembre del 1700) fou jardiner del rei Lluís XIV de 1645 a 1700 i va tenir sobretot com a tasca concebre la disposició del parc del palau de Versalles, però també el del Château de Vaux-le-Vicomte i del Château de Chantilly. Era un famós cortesà i aconseguí fer amistat amb Lluís XIV. Va ser l'autor dels plànols de nombrosos jardins a la francesa.[1][2]

El seu pare, Jean Le Nôtre, tenia també un somni a la vida: esdevenir un gran pintor.

Biografia

Estàtua a Versalles, plaça Alexandre I de Iugoslàvia

La seva vida

Un futur de jardiner

André Le Nôtre nasqué a una família de jardiners. El seu pare i el seu avi van ser responsables del Jardí de les Teuleries. El seu padrí era controlador dels jardins i el marit de la seva padrina, Claude Mollet, fou un il·lustre jardiner. André obtingué ràpidament un coneixement pràctic que complementà amb una formació teòrica. El primer gran jardí francès portant la marca distintiva de Le Nôtre va ser el jardí del castell de Wattignies (al sud de Lilla), acabat el 1640 i construït pel senyor de Wattignies, Philippe de Kessel. S'estima que el jardí va ser dissenyat cap a 1635-1637, quan Le Nôtre tenia 22/24 anys. S'hi troben passeigs en angle agut, l'exposició és al sud-est (clàssica), el degradat de les essències d'arbres en perspectiva, els grans testos Medicis esculpits en pedra, el Teatre de verdor. Aquesta primera realització li aportà els primers grans ingressos i sobretot la primera referència que llançà la seva reputació.

Un adolescent estudiós

Però també fou atret per altres arts que entraren en joc en el seu futur ofici de jardiner del Rei. Coneixia matemàtiques, pintura i arquitectura. Entrà aleshores al taller de Simon Vouet, pintor del rei Lluís XIII, on hi aprengué l'art del classicisme i de les perspectives, i es feu amic de Charles Le Brun. François Mansart li permeté estudiar arquitectura durant diversos anys.

Cap a l'edat de quaranta anys, decidí fer-se jardiner, fort de totes les competències guanyades durant les seves experiències artístiques precedents.

Els inicis com a jardiner

André Le Nôtre debutà en l'ofici amb el projecte dels jardins del château de Vaux-le-Vicomte, iniciat per Nicolas Fouquet. Treballa llavors en coordinació amb Louis Le Vau i Charles Le Brun. Aquest taller va fer d'ell un jardiner d'anomenada mundial.

Després de la detenció de Fouquet el 1661, André Le Nôtre va ser contractat per Lluís XIV per rehabilitar els jardins de Versalles. Posteriorment, dissenyà i realitzà nombrosos projectes a tota França.

La fi de la seva vida

Intervingué en nombrosos projectes a França, i formà nombrosos deixebles, un d'ells el seu nebot, Claude Desgots. El 1678, visità Itàlia i sentencià que "els jardins no s'apropen als del seu país".

Le Nôtre morí a l'edat de 87 anys el setembre de 1700. Deixà darrere seu nombrosos jardins condicionats a la francesa, reconeixibles per les seves perspectives i les seves geometries perfectes, coneguts i amb renom arreu al món.

Els principals jardins de Le Nôtre

Parterres du Midi, Palau de Versalles

Vegeu també

Referències

  1. Padró, Carles «Un jardiner a la cort del rei sol». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, 5-2009, p. 42-45. ISSN: 1695-2014.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.29. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya