Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Amie Wilkinson

Plantilla:Infotaula personaAmie Wilkinson
Biografia
Naixement4 abril 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCharles Chapman Pugh Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSistema dinàmic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Chicago
Universitat Northwestern Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralTodd Fisher, Elizabeth Anne Burslem, Anne E. McCarthy, Kalman Nanes, Daniel Visscher, Kiran Avinash Parkhe, Zhenghe Zhang, Yun Yang i Clark Wilmer Butler III Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBenson Farb Modifica el valor a Wikidata
PareLeland Wilkinson Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmath.uchicago.edu… Modifica el valor a Wikidata

Amie Wilkinson (Boston, 4 d'abril de 1968) és una matemàtica estatunidenca que treballa en teoria ergòdica i sistemes dinàmics. És professora a la Universitat de Chicago.

Biografia

Es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat Harvard l'any 1989 i va obtenir el doctorat a la Universitat de Berkeley (Califòrnia) l'any 1995, sota la direcció de Charles C. Pugh.[1] És actualment professora de matemàtiques a la Universitat de Chicago.

La recerca de Wilkinson se centra en les propietats geomètriques i estadístiques dels difeomorfismes i els fluxos amb un èmfasi particular en la ergodicitat estable i en la hiperbolicitat. En una sèrie d'articles amb Christian Bonatti i Sylvain Crovisier, Wilkinson va estudiar els centralitzadors dels difeomorfismes resolent, mitjançant la topologia C1, el dotzè problema de Smale.[2][3][4]

Va rebre l'any 2011 el Premi Satter de Matemàtiques, en part pel seu treball amb Keith Burns sobre l'ergodicitat estable dels sistemes parcialment hiperbòlics.[5] Com a ponent convidada va fer una xerrada sobre «Sistemes Dinàmics i Equacions Diferencials Normals» en el Congrés Internacional de Matemàtics celebrat l'any 2010 a Hyderabad, Índia.[6] Al 2013 va ser nomenada fellow de la Societat Americana de Matemàtica, per «les seves contribucions en sistemes dinàmics».[7]

Referències

  1. ↑ «2011 Satter Prize» (pdf) p. 601–602, 01-04-2011. [Consulta: 21 març 2016].
  2. ↑ Bonatti, Christian; Crovisier, Sylvain; Wilkinson, Amie. C¹-generic conservative diffeomorphisms have trivial centralizers. 2, 2008, p. 359–373. 
  3. ↑ Bonatti, Christian; Crovisier, Sylvain; Wilkinson, Amie «The C¹-generic diffeomorphism has trivial centralizer». Publications Mathématiques de L'IHÉS, 109, 2009, pàg. 185–244.
  4. ↑ Smale, Steve «Mathematical Problems for the Next Century». Mathematical Intelligencer, 20, 1998, pàg. 7–15. DOI: 10.1007/bf03025291.
  5. ↑ Burns, Keith; Wilkinson, Amie «On the ergodicity of partially hyperbolic systems». Annals of Math., 171, 2010, pàg. 451–489.
  6. ↑ «ICM Plenary and Invited Speakers since 1897». International Congress of Mathematicians. Arxivat de l'original el 2017-11-08. [Consulta: 1r octubre 2020].
  7. ↑ «2014 Class of the Fellows of the AMS» (pdf) p. 420–421, 01-04-2014. [Consulta: 21 març 2016].
Kembali kehalaman sebelumnya