Amelia de la Torre

Amelia de la Torre

Biografia
Naixement	12 juny 1905 Illana (província de Guadalajara)
Mort	12 juliol 1987 (82 anys) Madrid
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Pozuelo de Alarcón
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	- 1986
Família
Cònjuge	Enrique Diosdado

Amelia Torre de la Fuente (Illana, Guadalajara, 12 de juny de 1905 – Madrid, 12 de juliol de 1987) va ser una actriu espanyola.^[1]

Va debutar en el teatre en 1925, en la Companyia de Margarida Xirgu i es va mantenir en la mateixa durant els següents anys, destacant l'estrena, entre altres, de Doña Rosita, la soltera (1935), de Federico García Lorca. En 1936 s'embarquen en gira cap a l'Argentina per a interpretar, entre altres peces, Bodas de sangre, de Lorca, amb la companyia de Josefina Díaz de Artigas.

Davant la notícia de l'esclat de la Guerra Civil, Amelia de la Torre roman a Argentina fins a 1950. En aquesta etapa estrena a Buenos Aires El adefesio (1944), de Rafael Alberti i La dama del alba (1944), d'Alejandro Casona.^[2] AAllí, a més, contreu matrimoni amb l'actor Enrique Diosdado, pare d'Ana Diosdado que, en aquest moment compta amb pocs anys. Junts formen la seva pròpia Companyia de Teatre, que es va mantenir al seu retorn a Espanya.

Al llarg de les següents dècades, Amelia de la Torre es consolida com una de les grans dames de l'escena a Espanya, amb títols com El jardín de los cerezos, Dulce pájaro de juventud, La viudita naviera (1960), Eloísa está debajo de un almendro (1961), La loca de Chaillot (1962), Los verdes campos del Edén (1963),^[3] El proceso del arzobispo Carranza (1964), El carrusel (1964) de Victor Ruiz Iriarte, Primavera en la Plaza de París (1968), El okapi (1972), La muchacha sin retorno (1974), Siempre no es toda la vida (1979), La gata sobre el tejado de zinc (1979), El engañao (1981)^[4] o Las amargas lágrimas de Petra Von Kant (1985).

Debuta al cinema en 1938, en la versió que a l'Argentina es fa de Bodas de sangre. No va tornar a trepitjar un plató fins al 1954 quan roda El tren expreso, de León Klimovsky. La seva posterior trajectòria cinematogràfica, a diferència de la seva carrera teatral, no va ser especialment destacada, podent esmentar-se alguns títols com Plácido (1961), de Luis García Berlanga, La Celestina (1969), de César Fernández Ardavín, La miel (1979), de Pedro Masó o La vaquilla (1984), de nou amb Berlanga.

Tanmateix la seva presència en televisió va ser més habitual en els espais dramàtics que TVE realitzava en l'època. Amelia de la Torre va intervenir en algunes representacions destacades d' Estudio 1, com Eloísa está debajo de un almendro (1973), d'Enrique Jardiel Poncela, La malquerida (1977), de Jacinto Benavente, Ocho mujeres (1980), de Robert Thomas o La pechuga de la sardina (1982), de Lauro Olmo.

També va intervenir en la comèdia El señor Villanueva y su gente (1979), al costat d'Ismael Merlo i Lola Herrera, així com en les sèries escrites i protagonitzades per la seva fillastra Ana Diosdado Anillos de oro (1983) - al primer episodi, interpretant a la germana d'Aurora Redondo- i Segunda enseñanza (1986).