|
Alta tecnologiaL′Alta tecnologia o última tecnologia (en anglès High-technology o High-tech)[1][2] és aquella tecnologia que es troba en el més avançat o nivell més alt de desenvolupament o,[3] senzillament, la tecnologia més avançada disponible en el present.[4] Els productes considerats actualment d'alta tecnologia són sovint els que incorporen l'electrònica avançada d'informàtica, però també hi ha els biotecnològics o els de nous materials. El contrari d'alta tecnologia és tecnologia corrent, que fa referència a la tecnologia simple, sovint tradicional o mecànica; per exemple, una regla de càlcul és un dispositiu de càlcul de baixa tecnologia.[5][6][7] Les Startups que treballen en altes tecnologies (o desenvolupen noves altes tecnologies) de vegades s'anomenen deep tech; el terme també pot referir-se a innovacions disruptives o aquelles basades en descobriments científics.[8] La tecnologia més avançada pot aportar molts avantatges, però també presenta riscos i desavantatges considerables, raó per la qual moltes vegades, en camps com l'exploració espacial o el militar, s'opta per la tecnologia certificada, més antiga però també més fiable, i a vegades molt més assequible i barata de mantenir. En arquitectura també existeix un estil arquitectònic conegut com a High tech d'on prové el nom de l'avanç tecnològic. High-tech, en contraposició a high-touch, pot referir-se a experiències d'autoservei que no requereixen interacció humana.[9]
Denominació genèricaNo hi ha una classe de tècnica específica que s'anomeni Alta tecnologia, pel fet que el concepte canvia amb el pas del temps, per la qual cosa un producte fet publicitat com a "Alta tecnologia" en els anys 60, avui ben pogués ser considerat com a Baixa Tecnologia, és a dir seria considerat alguna cosa primitiva. La poca claredat que es té sobre la definició ha portat als departaments de màrqueting a descriure a tots els productes nous i més recents com a Alta tecnologia.[10] El contrari de l'alta tecnologia és la baixa tecnologia, en referència a la tecnologia simple, sovint tradicional o mecànica; per exemple, un àbac és un dispositiu de càlcul de baixa tecnologia. Camps on més s'utilitza el termeEn principi, qualsevol camp on s'utilitzin tecnologies pot utilitzar el terme, però sol ser més habitual en disciplines com:
EconomiaL'alta tecnologia té un paper fonamental en l'economia, ja que per als processos productius, en algunes ocasions, cal comptar amb l'última tecnologia perquè així la frontera de possibilitats de producció sempre estigui al seu màxim possible. Cal destacar que dins de la frontera són els punts "possibles" de producció, just a la frontera són els punts "màxims" de producció i fora de la frontera són punts impossibles donada la tecnologia actual. Aquí entra en un punt important la tecnologia, ja que depèn d'ella la quantitat que es pot produir. Per donar un exemple clar, cada any la producció de cotxes pot augmentar pel gran augment de la tecnologia, de la mateixa manera que la producció d'ampolles. Un canvi en la tecnologia el que produeix és un moviment de la corba de producció, si és per a l'esquerra la producció disminueix i si és per la dreta la producció augmenta, de manera que si tenim sempre la tecnologia d'avantguarda s'optarà per la producció màxima possible. El sector d'alta tecnologia utilitza les darreres tecnologies i es considera propici per al creixement empresarial i el creixement econòmic. El seu ús de vegades pot donar lloc a inversions molt elevades, la qual cosa, però, va conduir a una sobrevaloració de les empreses tecnològiques individuals als mercats financers a la dècada de 1990 i més tard a una crisi arran de la bombolla de les puntcom. Les empreses de nova creació en el sector d'alta tecnologia sovint requereixen capital d'alt risc, cosa que pot generar grans guanys o pèrdues per als inversors, segons l'èxit del model de negoci i capitalització de mercat a les borses de valors. Els requisits de capital de la Nova Economia van donar lloc al Neuer Markt en 1997, que es va tancar com a segment borsari el juny de 2003 després de nombroses insolvències. El desenvolupament d'innovacions en el camp de la tecnologia punta planteja noves exigències a la gestió de la innovació. Les empreses joves en aquesta branca normalment només tenen recursos escassos, típicament en fons líquids, estan sota pressió de temps i èxit i estan equipats amb coneixements molt especialitzats.[12] Per tant, els enfocaments d'usuaris líders i els mètodes d'innovació oberta, especialment en aquesta àrea, són cada cop més importants per garantir l'èxit de la innovació.[13] Els costos d'investigació i desenvolupament ascendeixen almenys al 8,5% dels ingressos per vendes per a tecnologies punteres i del 3,5% al 8,5%[14] per a tecnologies d'alta qualitat. A causa d'aquests alts costos de desenvolupament , la tasca principal és identificar tendències prometedores i portar productes al mercat ràpidament. Qualsevol que utilitzi tecnologia de punta comercialment és un líder tecnològic. Vegeu també
Referències
|