Alta fantasiaL'alta fantasia (o high fantasy) és un subgènere de fantasia, definit per la seva ambientació en un món imaginari o per l'estatura èpica dels seus personatges, temes, i trama.[1] El terme "High Fantasy" va ser inventat per Lloyd Alexander en un assaig del 1971, High Fantasy and Heroic Romance.[1] Visió general del GènereL'alta fantasia és definida com a fantasia situada en un món alternatiu de ficció ("secundari"), enlloc del món "real" o "primari". El món secundari és normalment internament consistent, però les seves regles difereixen de les del món primari. En contrast, la low fantasy és caracteritzada per estar situada en el món primari o "real", o un món racional i familiar, amb la inclusió d'elements màgics.[2][3][4][5] Les novel·les de William Morris, com The Well at the World's End, situades en un món medieval imaginari, de vegades són considerats com els primers exemples d'alta fantasia.[6] Les obres de J. R. R. Tolkien —especialment El Senyor dels Anells— són considerades com les obres arquetípiques d'alta fantasia.[6] The Chronicles of Thomas Covenant de Stephen R. Donaldson és un altre exemple de sèrie d'alta fantasia.[7] EscenariAquestes històries són sovint en to seriós i èpiques en el seu abast, que tracten de temes de gran lluita contra les forces sobrenaturals del mal.[8] Algunes característiques típiques de l'alta fantasia són elements fantàstics com elfs, fades, nans, ogres, follets, gegants, dracs, dimonis, màgia o bruixeria, bruixots o mags, llengües construïdes, recerques, temàtiques coming-of-age, i narratives de diversos volums. En algunes ficcions, es col·loca un personatge contemporani del "món real" en el món inventat, de vegades a través de dispositius com portals a altres mons o fins i tot viatges subconscients. Els mons d'alta fantasia poden ser basats de manera més o menys aproximada a ambients del món real, o en llegendes com el cicle artúric. Quan la semblança és forta, particularment quan la història mundial real és utilitzada, l'alta fantasia canvia a Ucronia. El del gènere de l'alta fantasia va de Tolkien al contemporani. Versions a la pantalla gran de El Senyor dels Anells i El Hobbit de Tolkien, així com El lleó, la bruixa i l'armari, El príncep Caspian i La travessia del Navegant de l'Alba de Lewis, han contribuït a la continua popularitat del gènere. PersonatgesMoltes històries d'alta fantasia són explicades del punt de vista d'un heroi principal. Sovint, molta part de la trama gira al voltant del seu llegat o naturalesa misteriosa. En moltes novel·les l'heroi és un orfe o germà/na diferent, sovint amb un talent extraordinari per la màgia o el combat. Ell o ella comença la història jove, si no com un nen.[9] En altres obres és un individu completament desenvolupat amb el seu propi caràcter i esperit. L'heroi sovint comença com una figura tipus infantil, però madura ràpidament, experimentant un augment enorme d'habilitats de lluita o habilitats per solucionar problemes durant el camí.[10] La trama de la història sovint descriu la lluita de l'heroi contra les forces de mal com la Bildungsroman. En molts llibres hi ha un savi, místic mestre/mentor. Aquest personatge és sovint un bruixot o guerrer formidable, qui proporciona al personatge principal consell i ajuda. En alguns llibres, hi ha també un Senyor Fosc misteriós, sovint obsessionat en controlar el món i matar l'heroi principal. Aquest personatge és un bruixot malvat, o de vegades una classe de déu o dimoni. Aquest personatge comanda un exèrcit enorme i un grup de seguidors altament tamuts. En algunes obres el dolent pot haver tingut un/s predecessor/s que pot haver estat superior o inferior a ells. El progrés de la història porta al personatge a aprèndre la naturalesa de les forces desconegudes en contra d'ell, que constitueixen una força amb gran poder i malvolença.[11] El Bé contra el MalEl Bé contra el Mal és un concepte comú en l'alta fantasia, i el caràcter del mal és sovint un concepte important en una obra d'alta fantasia, com en El Senyor dels Anells.[12] De fet, la importància dels conceptes del bé i el mal pot ser considerat com la marca distintiva ente l'alta fantasia i espasa i bruixeria.[13] En moltes obres d'alta fantasia, aquest conflicte marca una preocupació profunda amb assumptes morals; en altres obres, el conflicte és una lluita de poder, amb, per exemple, bruixots comportant-se irresponsablement tan si són "bons" com "dolents".[14] En algunes obres, com grans parts de La Roda del Temps de Jordan, la lluita entre el bé i el mal és principalment utilitzada com a rerefons per a més conflictes intricats d'interès, com conflictes entre diferents faccions en el mateix costat del conflicte del bé contra el mal. Les novel·les recents de fantasia han començat a sortir-se del fons més comú del bé i el mal que esdevingué freqüent després d'El Senyor dels Anells. De manera destacada, l'aclamada sèrie Cançó de gel i foc de George R. R. Martin més o menys abandona el paradigma del bé i el mal a favor d'una lluita més multifacètica i políticament basada entre diferenys famílies governants, la majoria de les quals mostren ambdós tendències, bé i mal, en la persecució de poder, el qual agafa el lloc del catalitzador principal de la història. Tot i que diversos caràcters que tenen una aparença civilitzada i fidedigna duen a terme terribles actes de la crueltat deixant-los com moralment degenerats, les seves intencions no són necessàriament "malvades". Saga o sèrieDes de Tolkien fins a l'actualitat, els autors en aquest gènere tendeixen a crear els seus propis mons on estableixen narratives de diversos nivells com Shannara, The Belgariad/Malloreon, La Roda de Temps, Cançó de Gel i Foc, Malazan Book of the Fallen, El Llegat, The Sword of Truth (en castellà La espada de la verdad), i Memory, Sorrow, and Thorn (en castellà Añoranzas y pesares). Escenaris de campanya per a jocs de rol com Greyhawk de Gary Gygax, Dragonlance[15] de Tracy Hickman i Margaret Weis i Forgotten Realms de Ed Greenwood[16] són una base comuna per a molts llibres de fantasia i molts altres autors continuen contribuint als escenaris.[17] Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
|