|
Allassa groga
L'allassa groga, caldereta, espasa de sant, jonquillo, nadala, pixat de burro o santvicentets[3] és una planta herbàcia de flor blanca de la família de les amaril·lidàcies, classificat dins de la secció Tazetta DC. del gènere Narcissus. Les espècies que formen el grup Tazetta són N.tazetta L., N. papyraceus, N. pachybolbus i N. dubius. Les plantes d'aquest grup presenten alguns caràcters morfològics semblants com la secció de les fulles que és amplament el·líptica, la corona és copuliforme, els filaments estaminals són rectes, en 2 nivells; les anteres no versàtils i les llavors no presenten estròfil (substància de reserva o eleosoma que es forma a partir del funicle i és extern a la llavor).[4] És un grup que els agrada el clima Mediterrani i agraeixen els dies de sol enfront dels més freds. DescripcióPlanta herbàcia bulbosa d'uns 2-60 cm d'alçada, glabra. El bulb és subglobós amb túniques externes de tipus membranoses d'un color castany fosc, que es perllonga en una beina d'uns 11-98 mm. El peduncle florífer és llarg i sense fulles. L'escap, és de secció estretament el·líptica, és estriat i fistulós. FullesSón linears, de marge llis, de secció estretament el·líptica, amb dues quilles poc marcades en la cara dorsal, cobertes per la prolongació de les túniques externes del bulb. Flors
Distribució i hàbitatEs pot trobar en clarianes de suredes o de matollar, prats humits i en esquerdes de roques calcàries. El seu abast és de 0 a 1000m d'altitud sobre el nivell del mar. es distribueix des del nord-est de la península Ibèrica fins als Balcans i Anatolia; i el Nord d'Àfrica, ha estat cultivat i s'ha naturalitzat en moltes zones. ObservacionsLa descripció de N. tazetta es basa únicament en plantes procedents de Girona i Balears, on aquesta espècie és clarament autòctona. Narcissus tazetta és molt semblant a N. papyraceus tant per la mida de les peces florals com per la robustesa general de les plantes. Es diferencien entre ells per la coloració de la corona: groga a N. tazetta i blanca a N. papyraceus; així com per la major longitud del tub i filaments estaminals de N. tazetta. TaxonomiaNarcissus tazetta va ser descrita pel científic, naturalista, botànic i zoòleg suec, Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1, 290, a l'any 1753.[5] Nombre de cromosomes de Narcissus tazetta (Fam. Amaryllidaceae) i taxons infraespecífics: n=5 2n=10.[6] 2n=20,21,30,31.[7] 2n=22.[8] Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cephissus i de la ninfa Leiriope; que es distingia per las seva bellesa. El nom deriva de la paraula grec: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que se pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta es embriagadora). tazetta: epítet llatí que significa "amb petita tassa".[9]
Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
