Alfred Paluzie i Lucena
Alfred Paluzie i Lucena (Barcelona, 27 de juny de 1870 - Barcelona, 17 de gener de 1943)[1][2] fou un arquitecte modernista establert a Olot com a arquitecte municipal durant més d'onze anys.[3] BiografiaNascut a Barcelona, el 1870, va obtenir el títol d'arquitecte el 1897. Poc després, es va establir a Olot i va començar a projectar diversos edificis i a reformar-ne d'altres. La introducció del modernisme a Olot va arribar amb un cert retard en relació a d'altres ciutats catalanes. Feia poc més de 50 anys que s'havien enderrocat les muralles de la vila. A principis del segle xx, diversos regidors locals es van queixar de que la vila no tingués un arquitecte municipal, i el 1902 van fer un concurs públic amb aquesta plaça. Paluzie s'hi va presentar al concurs, juntament amb Josep Batet i finalment fou designat arquitecte municipal el 10 de juliol de 1902.[3] Les seves remodelacions sovint transformaven radicalment la construcció prèvia, com es pot veure a la Casa Masllorens, de 1902, ubicada al carrer de Sant Cristòfol, 14, on destaquen finestres de la planta baixa, amb ferros forjats i la decoració d'àligues bicèfales al balcó de la primera planta, influenciades per l'heràldica medieval. També va convertir tots els interiors de la casa, seguint l'estil coup de fouet. Aquesta obra va ser la seva carta de presentació a la ciutat, aportant-li nous encàrrecs. Una altra remodelació que va esdevenir una icona del modernisme local fou la Casa Gaietà Vila (1905), on es pot observar una integració de les arts aplicades, a més del gust per les noves formes.[4] El drat de ferro forjat ubicat al balcó lateral del primer pis dona el nom popular amb què és coneguda la casa. El 1903 li van oferir continuar amb els esforços de l'arquitecte i urbanista Esteve Pujol per a plantejar una possible ampliació urbana a Olot. Va acceptar i l'1 de desembre de 1906 va presentar al consistori el «Proyecto de mejora y reforma de la Villa de Olot», un dibuix de 92,5 cm x 190 cm, on es presentava una proposta d'eixamples per ampliar la ciutat pel costat est, sud-oest i cap al nord, acompanyant-lo d'altres plànols més detallats. El projecte estava inspirat en la política higiènica d'una ciutat moderna, fet que comportaria que Olot aconseguís el títol de ciutat només un any després, el 1907. El projecte va ser aprovat un mes després i es va difondre entre els veïns, que van anar fent propostes de canvis i petites reclamacions fins que la versió final del pla va ser aprovada el 16 de novembre de 1909.[3] Al mateix temps, Paluzie va ampliar el seu negoci, obrint una oficina a Barcelona i compaginant totes dues feines, fins que va renunciar al càrrec d'arquitecte municipal el 1913, cedint-lo a l'arquitecte gironí Joan Roca i Pinet, qui assumiria el càrrec el 30 de novembre de 1913. A Olot, l'ampliació proposada per Paluzie seria continuada anys després per Manuel Malagrida, un indià que després de fer fortuna a Argentina va tornar a la ciutat i va dissenyar un barri residencial distribuït dins de dues zones radials, símbols d'Espanya i Amèrica, unides per un pont anomenat pont de Colom.[4] A Barcelona, Paluzie va continuar treballant com a arquitecte, i entre els seus treballs més destacats a la capital es troben la Casa Marià Farriols (1914) i la Villa Tibidabo (1918).[5] ObraAl llarg de la seva trajectòria, Alfred Paluzie es va anar adaptant a les possibilitats i als gustos dels seus clients, equilibrant les seves propostes estètiques amb la voluntat de fre a la creativitat ornamental que sovint tenien els clients, així com primant l'ús de materials d'ús corrent, amb l'objectiu de no encarir excessivament el resultat de l'obra, fet que ha provocat que amb els anys, moltes de les seves construccions necessitessin diverses reformes o restauracions.[3] Edificis destacats
Llista d'edificis a la Garrotxa
LlegatUna part del seu fons documental es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.[6] Referències
Bibliografia
|