|
Alfonsina Bueno Vela
Alfonsina Bueno Vela (Moros, 26 de gener de 1915 - Tolosa de Llenguadoc, 3 de gener de 1979) va ser una obrera tèxtil aragonesa, militant antifeixista. Exiliada a França després de la Guerra Civil espanyola, va col·laborar amb la Resistència francesa. Va ser detinguda pels nazis i deportada al camp de concentració de Ravensbruck. Va sobreviure a l'Holocaust.[1] BiografiaAlfonsina Bueno Vela (Moros, Saragossa, 26 de gener de 1915 - , era filla de Miguel Bueno, anarquista molt actiu a la comarca del Berguedà, i de la seva segona esposa.[1] Ben joveneta va entrar a treballar a la fàbrica Hilados Asensio S.A, coneguda com «Ca l'Asensio» o la «fàbrica del canal», on va conèixer Josep Ester Borràs i van començar una relació amorosa. L'octubre de 1931, s'assabenta que està embarassada; tot i que cap dels dos volia tenir un fill aleshores, no va interrompre l'embaràs i la parella es va casar el 9 de gener de 1932. El 3 de juny van tenir una nena, a qui van posar de nom Àngela, que era el nom de la seva àvia materna.[2] Exiliats a França després de la Guerra Civil espanyola, el juliol de 1940, Alfonsina Bueno, el seu pare i el seu marit van unir-se a la Resistència francesa contra el nazisme en el grup que dirigia Francisco Ponzán, format per anarquistes aragonesos i catalans. El grup va integrar-se a la xarxa Pat O'Leary, relacionada amb els serveis secrets de diversos països aliats contra el nazisme.[2] Segons el testimoniatge d'Alfonsina Bueno recollit per Neus Català, malgrat que el marit de Bueno s'hagués unit a la Resistència, no volia que ella hi estigués implicada; pensava que era un risc per a ella i per a la seva filla. Malgrat haver d'ocupar-se ella sola de la filla quan el marit va ser internat en el camp de Vernet d'Arièja, sentia la necessitat de participar en la Resistència.[3] Amb la nena, va instal·lar-se en una casa de Banyuls, que ella dirigia, en què s'allotjaven altres membres de la Resistència en espera d'entrar a Espanya.[3] També era un lloc de recepció de material dels aliats.[4] Com altres dones, la seva tasca a la Resistència era diferent a la dels homes; no participaven en la lluita armada, sinó que s'ocupaven del correu, el transport, la intel·ligència i l'allotjament.[4] Després de Banyuls, Alfonsina Bueno va establir-se a Tolosa,[3] on el 2 de novembre de 1943 va ser detinguda per la Gestapo després que el seu germà Josep (detingut amb el pare a Banyuls, tot i que ell no havia participat en les activitats polítiques de la família), revelés, sota tortura, l'adreça d'ella a Tolosa.[2] Primer van internar-la a la presó de Saint Michel, de Tolosa, des d'on van deportar-la al camp de Ravensbruck, amb el número de presonera 37884.[4] Allà, junt amb altres moltes dones, va ser sotmesa al «mètode Clauberg» d'esterilització, ideat pel ginecòleg Carl Clauberg per impedir que les dones poguessin reproduir-se, però que els seus cossos poguessin seguir sent aptes per al treball. Consistia a injectar, a les trompes de Fal·lopi de nenes i dones, un líquid càustic que les inflamava i segellava i els causava una infertilitat permanent.[5] El març de 1945 els alemanys van evacuar el camp de Ravensbruck i les internes van ser traslladades a Mauthausen, on Alfonsina Bueno va arribar el 7 de març junt amb altres dones republicanes, entre les quals, Angelita Martínez, Carlota García, Herminia Martorell, Rosita de Silva o Carmen Zapater.[6] A Mauthausen va poder trobar-se amb el seu marit.[2] El 22 d'abril de 1945 van ser evacuats de Mauthausen per la Creu Roja i, a través de Suïssa, van ser retornats a França.[1] L'any 1947 la parella va separar-se; ella va quedar-se a Tolosa i ell va marxar a París.[2] Alfonsina Bueno va morir a Tolosa de Llenguadoc el 3 de gener de 1979.[1] Referències
|
||||||||||||||||||||||||
