Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alessandro Algardi

Plantilla:Infotaula personaAlessandro Algardi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1595 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1654 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma (1625–1654)
Venècia
Màntua
Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAgostino Carracci
Giulio Cesare Conventi
Ludovico Ludovisi Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLudovico Carracci Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSimon Guillain Modifica el valor a Wikidata
MecenesInnocenci X Modifica el valor a Wikidata

Alessandro Algardi (Bolonya, 31 de juliol de 1595 - Roma, 10 de juny de 1654), conegut com l'Algarde, nascut el 1595 o el 1598 a Itàlia a la ciutat de Bolonya i mort el 1654 a Roma, va ser escultor, decorador i arquitecte.

Relleu de la Trobada de Saint-Leon i Atila.
Innocenci X.

Biografia

Format a la seva ciutat natal per Ludovico Carracci, va ser el rival de Bernini i el favorit del papa Innocenci X.

A la ciutat de Roma, se li atribueix la construcció de la gran façana de l'església de Sant Ignasi i als vessants del Janícul (un dels turons de Roma a la riba dreta del Tíber) compon la vil·la Doria Pamphilj, embellit amb una rica decoració d'estuc i relleus a l'exterior, la planta de la qual s'inspira en les vil·les construïdes per Palladio.

L'Algarde va treballar en restauracions. Va fer estàtues d'estuc per a Sant Silvestre al Quirinal, durant el pontificat d'Innocenci X, va compondre el Relleu de la reunió de Sant Lleó i Àtila de la Basílica de Sant Pere (1646-1650), i la tomba de Lleó XI en marbre blanc (1645-1650). Al Capitoli, va aixecar al Palau dels Conservadors una estàtua de bronze molt enèrgica d'Innocenci X, comparable a la d'Urbà VIII de Bernini. A la ciutat de Bolonya, s'hi pot veure la Marxa de Sant Pau.

Va viure en gran intimitat amb els Albane, i va tenir com a alumnes, entre d'altres, Camillo Mazza (1602-1672) que va fer la Pietat de l'església dels caputxins de Bolonya i les portes de bronze de la basílica de Sant Antoni de Pàdua, i Domenico Guidi. (1625-1701).

obres

  • Crucifix d'ivori de l'església Santissime Stimmate di San Francesco, Roma
  • Andirons de l'Algarde: dos grups de bronze, Júpiter sostenint el seu raig, assegut sobre una àguila col·locada sobre el globus terrestre sostingut per tres titans i Juno portat pels vents; es van fer diverses foses durant el segle xvii i segle xviii per a diferents corts reials.[1]
  • Estàtua honorífica del papa Innocenci X, estàtua de bronze encarregada el 1646 i acabada el 1650. L'estàtua es conserva als Museus Capitolins de Roma, al Palau dels Conservadors, al Saló dels Horacis i dels Curiats. Encara que l'artista no l'hagués buscat, l'efecte per la "manca d'acabat" destaca l'alta qualitat de l'obra, que la crítica considera com una de les millors obres d'Alessandro Algardi.[2]

Producció gràfica

A part de grans escultures, Algardi crea maquetes de tota mena d'objectes, i executa ell mateix les seves obres. Algardi utilitza una ploma molt fina per detallar els elements decoratius destinats a ser cisellats en or o plata. Aquests objectes petits i preciosos, a més de ser regals ideals, van ser apreciats fins a finals del segle xviii. En els dos dibuixos de les Beaux-arts de París apareixen les armes de Sant Felip Neri, estant Algardi a prop dels oratoris.[3][4]

Referències

  1. Muriel Barbier. «Jupiter foudroyant les titans dit "chenet de l'Algarde"». Musée du Louvre. Arxivat de l'original el 2022-04-04. [Consulta: 4 abril 2022].
  2. Commune di Roma. Les musées capitolins, guide. Mondadori Electa S.p.A., 2013, p. 221. ISBN 978-88-370-6260-6. 
  3. Deux Projets de cadre aux armes de saint Philippe Neri, sanguine, plume, encre brune, lavis d'encre de Chine, 0,211x0,147 m, et plume, encre brune et lavis brun, 0,205x0,157 m, Paris, Beaux-Arts de Paris. Voir Emmanuelle Brugerolles (dir.), Baroque à Rome, cat. 8 et cat. 9, p. 49-53.
  4. «Cat'zArts - Affichage d'une notice». www.ensba.fr. Arxivat de l'original el 2022-02-09. [Consulta: 9 febrer 2022].
Kembali kehalaman sebelumnya