Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alberto Sánchez Pérez

Plantilla:Infotaula personaAlberto Sánchez Pérez
Biografia
Naixement8 abril 1895 Modifica el valor a Wikidata
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1962 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVvedénskoie Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, pintor Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
Toros ibèrics, d'Alberto Sánchez. Escultura al Passeig de la Castellana de Madrid

Alberto Sánchez Pérez (Toledo, 1895 - Moscou, 1962) fou un pintor i escultor espanyol.[1][2]

Alberto Sánchez va néixer al barri de Las Covachuelas; era fill d'un forner. En els seus començaments va estar molt influït per l'uruguaià Rafael Pérez Barradas, i les obres d'aquesta època s'inscriuen en el cubisme (Maternitat, 1929). El 1927 va fundar amb Benjamín Palencia l'anomenada Escola de Vallecas, que buscava en Castella la seva inspiració. Alberto va arribar al seu llenguatge escultòric peculiar a través d'una fusió d'elements d'inspiració popular, amb certs trets surrealistes, tot això tractat amb una accentuada estilització. Va elaborar els decorats de la companía teatral "La Barraca", de Federico García Lorca. Una de les seves obres més significatives és la gran escultura, de més de 12 m d'altura, titulada El poble espanyol té un camí que conduïx a una estrella, exposada al costat del Guernica de Picasso en el Pavelló de la Segona República Espanyola de l'Exposició Internacional de París de 1937. D'aquesta obra hi ha una còpia a l'exterior de l'entrada principal del Museu Reina Sofia, de Madrid, i, a escala reduïda, a la Plaça de Barrionuevo de Toledo. En els jardins de la Vega de Toledo hi ha altra obra seva: Dona toledana. Va col·laborar amb el director rus Grigori Kózintsev en els decorats de la pel·lícula El Quixot (1957), amb una recreació dels pobles de La Manxa en plena Ucraïna. Va morir a Moscou, ciutat en la qual residia exiliat des de 1938, l'any 1962. Les seves restes romanen al cementiri de Moscou. El 2002 es va celebrar al museu de Santa Cruz de Toledo un homenatge en forma d'exposició monogràfica, al que va acudir l'únic fill de l'escultor.[3][4]

Referències

  1. ↑ «Alberto 1895-1962». Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. [Consulta: 30 setembre 2017].
  2. ↑ «Alberto Sánchez Pérez». Artistas plásticos en la Guerra Civil española. Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores (S.B.H.A.C.). [Consulta: 30 setembre 2017].
  3. ↑ «Biografía de Alberto Sánchez». Historia de Vallecas. Vallecas Todo Cultura. [Consulta: 30 setembre 2017].
  4. ↑ Brihuega, Jaime. «El fulgor de un epílogo. Dos obras de la última etapa de Alberto. Trayectoria artística y vital de Alberto». Bilboko Arte Ederren Museoa Fundazioa-Fundación Museo de Bellas Artes de Bilbao. [Consulta: 30 setembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Sánchez Pérez
Kembali kehalaman sebelumnya