|
Agostino Giustiniani
Va ser un curiós investigador de l'antiguitat. Les seves obres més destacades són el Dialogo nominato Corsica (o Descripció de Còrsega) i la Descrittione della Lyguria (1537). BiografiaPantaleone Giustiniano va néixer a Gènova l'any 1470; va ser criat a Florència entre els dominics, i des de l'edat de catorze anys va voler entrar en aquest orde. Fill únic, els seus pares tenien altres plans per a ell. Com que eren els últims descendents de les dues branques dels Giustiniani della Banca i Longa, volien que el seu fill pogués continuar les glorioses gestes que aquesta nissaga havia aportat a la història de Gènova. Per tant, es van oposar a la seva vocació religiosa; tanmateix, el jove Pantaleone va obtenir el seu consentiment i l'any 1488 va fer la seva carrera entre els dominics de Pavia. Augustin (Agostino) és el nom religiós de Pantaleone Giustiniani, dominicà de 1488.[1] Va ser allà on es va dedicar als seus estudis de llengües orientals que li van reportar un nom en el món de la ciència del moment. Ell mateix ens diu als seus escrits que va visitar quasi tota Europa. EstudisGiustiniani s'havia familiaritzat amb les llengües orientals, amb l'hebreu, el caldeu, l'àrab; també parlava grec i llatí; la seva vida es va dedicar gairebé íntegrament a la publicació de llibres sagrats en cadascuna d'aquestes llengües. Giustiniani va passar alguns anys a la vila de València, al Regne de València, abans d'unir-se a l'orde dominic el 1487. Va estudiar grec, hebreu, arameu i àrab, i l'any 1514 va començar a preparar una edició políglota de la Bíblia. Com a bisbe de Nebbio, a Còrsega, va participar en algunes de les primeres sessions del Concili del Laterà (1516–1517), però, a conseqüència de les complicacions del partit, es va retirar a la seva diòcesi i, finalment, a França, on es va convertir en pensionista del rei Francesc I er, i va ser el primer a ocupar una càtedra d'hebreu i d'àrab a la Universitat de París.[2] OcupacióDesprés d'haver professat en diverses cases de la seva ordre, va ser nomenat per crèdit del seu parent, el cardenal Bandinelli, al bisbat de Nebbio, l'11 de setembre del 1514.
Giustiniani va aprofitar el Concili del Laterà (1512-1517) per demanar el seu canvi, que no va poder obtenir. Refractari a un retorn a la seva diòcesi, es retirà llavors a Feneri, amb el bisbe d'Ivrea, que li proposà, en nom del rei Francesc I de França, de viatjar a França per donar el seu suport a la reactivació de les lletres en aquest país. Francesc I li va donar, amb el títol de chapelain, una pensió de vuit-centes corones i el va nomenar professor a la Universitat de París. Giustiniani va ocupar aquesta càtedra durant gairebé cinc anys, durant els quals no va tornar al seu país, que va quedar malmès per la lluita de faccions. Allà es va veure implicat en els conflictes fatals que la facció dels Adorni van provocar i, fins i tot, va resultar ferit en un motí. Cruelment entristit per aquest caos, va tornar, el novembre 1521, a la seva diòcesi, on va romandre nou anys consecutius. Es va comprometre a embellir l'església de Nebbio, va augmentar els ingressos de les arques episcopals i va construir un bisbat: «Nel mese di novembre, venne alla sua chiesa di Nebbio frate Agostino Giustiniano, vescovo, e vi siette anni nove continue. Riparò la cattedrale, e vi fece fabbricare a canto una casa per abitazione dei chierici, e un piccolo palazzo per li vescovi con un bel giardino.». (El mes de novembre, fra Agostino Giustiniano, bisbe, va venir a la seva església de Nebbio i hi va romandre nou anys contínuos. Va reparar la catedral, i va fer construir al costat una casa per als clergues i un palauet per als bisbes amb un bonic jardí.) Fou posseïdor d'una biblioteca molt interessant, que va portar a la República de Gènova. Després d'una absència de Còrsega durant un període de cinc anys, durant els quals va visitar Anglaterra i els Països Baixos, es va familiaritzar amb les idees d'Erasme de Rotterdam i de Sir Thomas More. Va tornar a Nebbio, cap al 1522. Allà va romandre fins que l'any 1536, quan tornava d'una visita a Gènova, va morir en una tempesta al mar. MortEl 1536, va voler tornar a la seva diòcesi; tanmateix, el vaixell en què s'havia embarcat es va enfonsar durant una tempesta entre el Cap Cors i Capraia. Va ser així que va morir a seixanta-sis anys. Banchero, antic podestà de Bastia, va informar de la seva mort l'any 1537:
ObresAgostino Giustiniani va escriure la primera descripció completa de Ligúria a la seva Descrittione della Lyguria publicada el 1537. Per a aquest treball va descriure d'una manera sense precedents l'interior de Ligúria, amb mapes terrestres, i va utilitzar els cursos d'aigua com a base per a la seva descripció, mentre que els mapes utilitzats fins aleshores havien estat cartes nàutiques. També és autor del Dialogo nominato Corsica (o Descripció de Còrsega), probablement compost durant els nou anys de la seva segona estada a Nebbio (1522-1531), que va ser dedicat a André Doria el 1531. Un manuscrit dividit en tres llibres, que porta per títol: Descritione della Corsica, Isola nel mar Ligustico, al presente dominata dalla Serenissima Republica di Genova, et è stata sotto il suo imperio già sono seicento anni. Ciò afferma Giustiniano et altri autori autentichi, és la primera reelaboració de Ceccaldi del Dialogo de Giustiniani. El seu exemplar es troba a la biblioteca de Bastia.[2] Va publicar :
A més, va transcriure amb la seva pròpia mà, tot el Nou Testament, en grec, llatí, hebreu i àrab, i també va dur a terme la transcripció de l'Antic Testament. (V. de Caraffa, Introducció al Dialogo).[2] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
